Rufus Wainwright arriba al Liceu

RUFUS WAINWRIGHT

El Liceu, Barcelona. 11 de maig.

21 hores. 15-65 euros

És com un troc d'història fora del seu temps, una mena de deliciosa anomalia. Per la seva forma de composar, per l'estructura de les seves cançons, per com hi col·loca la veu, Rufus Wainwright sembla un artista dels temps de Tim Pan Alley o un fragment de cabaret incrustat als nostres dies. Una festa de purpurina i lluentons, boes i barrets de copa. Fill d'artistes —Loudon Wainwright III i Kate McGarrigle, tots dos cantautors de folk— i des de molt petit seduït per l'òpera, música que va introduir a casa seva, Rufus va viure un ambient musical des que era un nen. Dotat d'una veu poc menys que prodigiosa que ha educat sense pautes establertes per la formació acadèmica, el canadenc ha cimentat una popularitat que des dels primers discos ja l'ha convertit en una figura referencial per a les noves generacions. La seva popularitat ha arribat a l'extrem que l'any passat va veure com es feia realitat un vell somni, estrenar una òpera a Milà poc abans que morís la seva mare, una persona fonamental en la seva vida i amb qui compartia una complicitat absoluta. Però Rufus no ve a Barcelona, ciutat on ja ha actuat un munt de vegades, per presentar Prima Donna, la seva òpera, una obra inspirada en la Callas, sinó All days are nights: songs for Lulu, darrer treball després del directe Milwaukee At Last!!! gravat a la gira del 2007. En un lloc tan adient per al líric Rufus com el Liceu, el canadenc interpretarà les peces d'aquest disc amb la sola companyia del piano. Per cert, tres d'aquestes noves composicions són adaptacions de sonets de Shakespeare. La qüestió és que tot l'escenari serà per a aquesta estrella que només té un perill a la seva carrera: que la seva pròpia desmesura li faci perdre el nord.