CRÍTIQUES

L'home que ho va veure tot

MEMÒRIES. DE BALAGUER

A NOVA YORK PASSANT

PER MOSCOU I PRATS

DE MOLLÓ.

Josep Carner-Ribalta

Viena. 272 pàgines. 19euros

No sé si un país que castiga els segons pot arribar a ser primer. El que ha passat fins ara amb les classes mitjanes de les lletres catalanes és realment extraterrestre. Joan Sales ja sostenia que un país, una literatura, no es podia sustentar només amb cúpules celestials. Si no hi ha res a sota, com s'aguanta tot plegat? Un país, una literatura, és molt més.

Resulta increïble que la vida i l'obra de Josep Carner-Ribalta (Balaguer, 1898-Califòrnia, 1988) hagi viscut en una mena de congelació. Vaig conèixer l'existència del lleidatà cap al 2000. Fruit, és clar, d'anar a les palpentes. De seguida em va sorprendre que aquesta galàxia de lletres i humana fos introbable, desconeguda. La filòloga Eva Esteva va fer la primera i gran aportació amb un treball de recerca (1998) i l'edició de l'Anecdotari de la Revolució (1999). Després, poca cosa. Ara sorgeix la gran pregunta: qui és Carner-Ribalta?

Escriptor, poeta, periodista, assagista, traductor, publicitari i guionista a Hollywood; promotor del Comitè de Cinema de Catalunya; Comissari d'Espectacles; cap de premsa del Parlament de la Catalunya republicana; activista polític des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la seva mort; mà dreta de Francesc Macià (un dels seus principals spin doctor i biògraf oficial); organitzador dels Fets de Prats de Molló (1926), de la Constitució de l'Havana (1928); propagandista planetari del catalanisme; l'home que torna dels Estats Units el 1931 per muntar un "Hollywood a Catalunya"; el professor del primer curs de cinema a la Universitat; el que fuig després que els anarquistes li disparessin per voler organitzar els espectacles; lluitador i treballador infatigable a l'exili, promotor de "El cas de Catalunya. Apel.lació a les Nacions Unides", que es va presentar el 1945 a la Conferència de San Francisco... I més i més.

Bé, doncs tot això, aquestes Memòries. De Balaguer a Nova York, passant per Moscou i Prats de Molló no s'havien reeditat des que el 1972 les va publicar clandestinament Edicions Catalanes de París. Alguna cosa passa quan passa això. El que succeeix és que aquestes memòries són una mirada, un relat no hegemònic de la història de Catalunya (des dels anys fervorosos de la Primera Guerra Mundial fins als depressius de la Segona). El que també passa és que són unes memòries viscudes directament per l'home que ho veu tot. És una escriptura de pla general. Tot i tothom surt al quadre. Crec que amb un paràgraf atzarós es pot veure: "Ordenada la mobilització de tots els expedicionaris de França, el divendres dia 29 d'octubre, a les cinc de la tarda, de l'estació d'Austerlitz, Macià, Gassol, Bordas i jo sortirem amb el Sud-Exprés cap a Prats de Molló, a instal.lar-nos al quarter general". Són les primeres ratlles del capítol que narra els dies abans de l'operació fallida de Prats de Molló. Aquests és Carner-Ribalta: tothom, tot, aquí, allà. Aquesta és la seva vida, la de l'home multi tasking. Aquest fet no es valora, perquè el que no entenen els apologetes de les glòries literàries és que la principal característica de la generació dels Carner-Ribalta és aquesta. Són una generació fragmentada en mil bocins de realitats. Però... el futur els ha donat la raó. Molt del que narra Carner-Ribalta s'està fent realitat al segle XXI: el Hollywood català és l'emergent indústria cinematogràfica d'avui. I que cadascú piqui de la resta com cregui. Aquest és el valor de les memòries: explicar, endreçar, el somni d'una Catalunya ben real. Tot un triomf per a aquell que per diferenciar-se del poeta excels del Noucentisme deia: "Jo sóc el Carner dolent".

* Este artículo apareció en la edición impresa del jueves, 06 de mayo de 2010.