Meta-literatura del XVIII

L'editorial barcelonina Papel de Liar ha editat recentment una novel.la raríssima en tots els sentits, Los bohemios, obra del Marquès de Pelleport, de nom Anne Gédéon Lafitte, escrita possiblement mentre l'autor es trobava tancat a La Bastilla, a escassos metres de la cel.la en què residia, igualment, un altre "marquès d'espasa" ben conegut dels amics de les lletres —més encara dels amics de la lascívia—, el Marquès de Sade.

El llibre ha estat promocionat com un anàleg de les obres del sàdic marquès. Res no és més fals. D'allò que l'amic Anton Espadaler en diu sandunga —paraula pràcticament onomatopeica— n'hi ha molt poc: si el lector espera trobar-hi brutícies, flagel.lacions, acoblaments llicenciosos, cony-i-lingus, fel.lacions i d'altres marranades d'aquest caire, quedarà decebut. És possible que el Marquès de Pelleport hagués dut, abans de ser empresonat, una vida semblant a la de l'altre marquès, però el fet és que aquest llibre no tira per aquests vials, sinó per un altre camí, que és de gran mèrit.

'A 'Los bohemios' hi ha un resum de la literatura europea de tots els temps'

La primera cosa que convé dir és que el traductor d'aquesta obreta, Gabriel Hormaechea, ha produït una veritable obra mestra de la traducció, com se'n veuen mot poques als temps que corren. Ha llegit l'original francès (publicat el 1790), s'ha amarat de l'estil propi d'un home que havia estudiat Ciceró, retòrica clàssica i els autors del Grand Siècle, i ens ha ofert, per a goig dels qui ja en tenen prou amb un llenguatge esplèndid per anar passant les pàgines, en castellà magnífic, un equivalent de la gran prosa —inflada, lleugerament fàtua, neobarroca, cultista— del segle de les llums hispànic. Només per això el llibre ja mereix ser llegit. Diu el text del marquès: "Així és com s'esgarrien tants de llibres bons, per la maldat de les potències de la terra i per infidelitat dels traductors". Tot el contrari, en aquest cas.

Hi ha una altra raó per llegir aquest llibre, i això és que Los bohemios, que no se sap ben bé què narra, és un d'aquells llibres prodigiosos que, només en 250 pàgines, mostren la influència d'un munt de literatura que avui, possiblement, fa basarda a tot lector que no conegui el que en diem "la tradició literària". Cervantes i el Quijote hi són presents, encara que no se'ls citi massa sovint; Rabelais hi treu el nas; Voltaire hi és gairebé com un a priori en moltes escenes de carnatge i anti-clericalisme —Voltaire detestava els jesuïtes; Lafitte execra els dominics i els caputxins—; i, per damunt de tot, s'hi troba la influència d'un dels més grans llibres mai escrits a la moderna Europa: Tristram Shandy, de Laurence Sterne. A banda aquestes fites, s'hi troba tot allò que es vulgui: des d'ecos d'Ovidi o Daniel Defoe, fins a ressons d'obres d'autors del XVIII francès que ja no llegeix ningú.

Los bohemios és, doncs, un llibre que excel.leix sobretot per aquesta raó: sembla mentida que, fruit de l'ensopiment, un home de lletres que només ho era de biaix donés a la impremta —sense que aconseguís cap fama al seu moment— unes pàgines tan ben escrites, sense un propòsit gaire clar, proveït, això sí, de les invectives que eren d'esperar contra el règim que estava a punt de transformar França i bona part del món: "Aquests són els efectes de la llibertat, d'aquesta llibertat que ens lloen amb tant de desvergonyiment"; "Els homes només es guien per l'opinió" —val a dir, l'opinion commune, que és un dels grans responsables de l'ensulsiada dels règims democràtics contemporanis—; "Goso creure que he demostrat que els ordes mendicants són perillosos per a l'Estat, inútils, i fins i tot nocius per a la religió". En suma: aquest no és un llibre escrit per a goig de llibertins o amics de la disbauxa; és un llibre que es troba a la disposició de tots aquells que es deleixen flairant, ara aquí, ara allà, una deixia de la literatura històrica heretada: els teòrics en diuen meta-literatura.