Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
DEBAT

Algunes respostes

Al llarg de les últimes setmanes s'han plantejat diverses preguntes sobre la transformació de la Diagonal. Cinc qüestions prenen especial protagonisme: els criteris generals de referència, l'oportunitat del moment, la consulta oberta a tothom, la reducció del trànsit privat i el tramvia. Val la pena respondre a cada una d'elles.

1. En el projecte de la Diagonal conflueixen línies estratègiques basades en la incorporació de nous criteris ambientals, en la plena integració dels sistemes de mobilitat i en el reciclatge intel.ligent dels teixits urbans, que s'han de concretar en un espai públic no excloent ni excessivament especialitzat. El projecte de la Diagonal és conclusió d'aquestes intencions, però també palanca dels objectius perseguits.

2. Fa poc més d'una dècada la Diagonal s'esllanguia al carrer Sicília, desdibuixada, lluny del mar, el districte 22@ era un somni, no hi havia tramvia ni bicicletes com a sistemes de mobilitat quotidiana, els arguments ambientals no orientaven, i molt menys regulaven, la transformació dels teixits urbans, i el reequilibri de la ciutat cap al nord-est tot just s'insinuava en els plans municipals. Avui, tot això és una realitat i aquests canvis defineixen noves prioritats.

3. Els ciutadans volen formes d'expressar desitjos i inquietuds i d'avaluar el tractament de l'espai i les dificultats objectives de resolució física de la complexitat. Els experts, arquitectes, enginyers, etc. han determinat dues opcions que complementen una presa de posició comuna dels criteris generals d'espai públic, mobilitat, transport col.lectiu, patrimoni i medi ambient. Són alternatives entenedores que contenen visions diferents de les preocupacions de molta gent. Per on caminar, com creuar els fluxos, quina presència ha de tenir el transport públic, sobre quin patrimoni es construeix la imatge de la ciutat, com tractar els arbres, etc.

4. La Diagonal del futur ha de permetre aproximacions a edificis i comerços amb cotxe i vehicle privat. Però ha d'evitar el tràfic de pas, intern de la ciutat, i per descomptat el dels habitants de l'àrea metropolitana, que ja fa temps que no la fan servir. Una avinguda en posició central d'una ciutat no és només el propi espai, sinó la seva posició i dimensió en l'estructura de les vies que en configuren la trama. A Barcelona la quadrícula de carrers permet racionalitzar l'eficiència del sistema, reassignant moviments per donar ple valor a l'esplèndida realitat de tot l'Eixample.

5. El tramvia, amb altres sistemes de bus ràpid de superfície, és un mode d'escala intermèdia entre la gran capacitat del metro i la xarxa de proximitat dels autobusos. Potser no és el mitjà de transport ideal per a una àrea metropolitana. Però tampoc ho és el concepte "només metro", simplificador i simplista. Cal tenir una visió integrada i complementària dels sistemes de transport col.lectiu, que cada dia més necessiten acollir aquesta dimensió mitjana que s'integra bé en l'espai urbà, és d'implantació flexible i és ben valorada pels usuaris.

La informació està disponible, les opcions estudiades amb molta profunditat, i el debat obert a tothom, experts o ciutadans de carrer. La gestió de la complexitat és cosa de tots. Que cadascú participi en el debat i hi prengui posició. Els arquitectes des de l'arquitectura, i els altres des dels seus diferents punts de vista. Per definir entre tots el carrer metropolità que Cerdà anomenava la Gran Via Diagonal.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 29 de abril de 2010

Más información

  • La nova Diagonal