La millor herència de la 'chanson'

BENJAMIN BIOLAY. Dimecres

7. Palau de la Música (Barcelona).

21 hores. De 18 a 35 euros

Benjamin Biolay és la nova sensació de la chanson. I no li falten raons per ser-ho. Fa pocs dies acaba d'aconseguir dos dels premis musicals més valorats a França, les Victoires de la Musique (podríem dir els Grammy francesos) al millor disc de l'any i al millor artista masculí. Clar que tot això no li ve de nou al cantant, compositor i productor de Villefranche-sur-Saône (va néixer en aquesta població francesa al gener de 1973), que ja amb el seu disc de debut el 2002 va aconseguir una d'aquestes preuades Victoires en la secció d'àlbum revelació de l'any. En realitat aquest primer i sorprenent disc conceptual sobre la família Kennedy, titulat Rose Kennedy, no va ser el primer signe d'alerta sobre la seva desbordant personalitat musical. Al 2000 havia escrit quatre cançons per al premiat disc d'Henry Salvador, Chambre avec vue, i ja havia produït els discos de Keren Ann i Isabelle Boulay, intèrprets populars al país veí. L'impacte de Rose Kennedy va ser immediat. La veu profunda, per moments murmurejant, de Biolay, arranjaments propers a l'acid jazz i uns textos amb un contingut superior a l'habitual en el pop francès, van fer impacte i van servir al seu creador per seguir el seu camí permetent-li, al mateix temps, escriure, produir i col.laborar amb noms com Julien Clerc, Juliette Gréco, Carla Bruni o François Hardy.

El 2004, mentre els seus concerts eren cada cop més multitudinaris (incloent el nostre país), Biolay va desconcertar els seus seguidors amb un disc, magnífic per altra banda, en companyia de la seva, en aquell moment, dona Chiara Mastroiani; un disc de temàtica molt més folk i intimista.

A la fi de l'any passat, Benjamin Biolay va editar el seu cinquè disc personal: La Superbe, pel qual ha rebut els últims premis. En les seves pròpies paraules: "És un disc èpic, tot és personal però res és autobiogràfic. Tracta dels temps difícils en què has de reorganitzar la teva vida. Vaig començar amb la idea de fer un disc urbà i va acabar sent un disc post punk".

Les cançons d'aquest doble cedé conformaran el nucli central de la seva nova visita a Barcelona, aquesta vegada dintre del Festival del Mil.lenni.