"Son com un museu"

Porta només tres setmanes al front de la Filmoteca de Catalunya, però no es pot dir que Esteve Riambau sigui un nouvingut a la casa. Com a estudiós del cinema la coneixia a fons i encara hi va aprofundir més per preparar el projecte amb el que va guanyar el concurs a la direcció. Tanmateix, el repte de futur és tan gros que poca cosa tindrà a veure la Filmoteca d'avui amb la que podrem gaudir el 2013, quan se celebri a Barcelona el congrés internacional de filmoteques, moment clau per mostrar la potència del seu projecte. Per això té clar que de moment treballa per al 2011, en part perquè la programació d'aquest any ja estava tancada i, sobretot, perquè serà llavors quan s'obrirà la nova seu.

"A quina nova seu es refereix?". Riambau, ja es veu, no en deixa passar ni una. "És que l'any que ve inaugurarem dues noves seus, una dedicada a magatzem i conservació al parc audiovisual de Terrassa i l'altre dedicada a l'exhibició i difusió al Raval de Barcelona; no podria dir quina serà més important". De fet, sí que ho té clar. "La Filmoteca és l'entitat pública responsable de la salvació del patrimoni fílmic del país. Som com un museu i la tasca principal que tenim és conservar pel futur un material molt delicat i sensible que forma part de la nostra memòria col·lectiva".

És el moll de l'ós, explica, allò que dóna sentit a la seva existència i per això el que més el preocupa és que aquest nou magatzem de 3.000 metres quadrats estigui perfectament equipat i amb totes les condicions tècniques per tal que a mitjans de l'any que ve pugui acollir ja les 150.000 llaunes amb films d'època que configuren el seu fons. El conservaran amb el seu format original, però també, és clar, els seguiran passant al format digital per afavorir-ne l'accés al públic. "El 1993 va ésser un moment clau en el tema digital; es va estrenar Jurassik Park, que per primer cop va incorporar animació digital; Buenavista Social Club va ésser la primera pel·lícula rodada amb una càmera digital i, a més, Disney va digitalitzar Blancaneus. El digital serveix per a tot i és una revolució que ja no és de futur. Com es deia a Poltergeist, 'ja són aquí...". En aquest sentit, té clar que a les cabines hi haurà tots els possibles sistemes d'exhibició, des dels més arcaics al 3D, "perquè demà passat això també serà material de filmoteca".

Respecte a l'altra funció del centre, el de l'exhibició i difusió, els canvis també seran importants. Quan hi hagi la mudança a la seu del Raval —les obres s'acabaran el setembre però no es podrà inaugurar fins a principis de l'any que ve— l'oferta es multiplicarà ja que inclourà mediateca, llibreria, cafeteria i sala d'exposicions. "Hi ha una dada interessant a la memòria de l'any passat i és que hem recuperat públic. Si en general s'ha crescut un 2,8%, nosaltres ho hem fet un 9%. El públic està tornant a les sales, penso que perquè ja ha comprovat que la qualitat del que se li ofereix amb d'altres mitjans, com internet, no compensa el preu. Amb la seu del Raval tindrem dues sales, de 200 i 400 butaques, el que suposa augmentar un 50% l'oferta. Encara no sé quina, però tinc previst dedicar una de les sales a coproduccions o cicles compartits amb d'altres entitats. Hi ha molts festivals alternatius que són la finestra per veure cinema no comercial i, mentre no canviï el panorama actual a la cartellera, volem ajudar-los perquè som un servei públic. Però no estem llogant sales, el filtre el posarem nosaltres".

L'altra novetat és que vol oferir els matins a les escoles. "Encara hem de parlar-hi, però em sembla fonamental per ajudar a la formació de nous públics i també per donar referents als estudiants de la història del mitjà", comenta. La filmoteca, a més, també té altres reptes per davant. Un és la discussió sobre la seva estructura jurídica. "Ara de moment ja som entitat autònoma dintre de l'estructura de l'Institut d'Indústries Culturals, però a més els serveis jurídics estan estudiant com fer-ho per tenir més autonomia i, també, per aconseguir estalviar-nos l'IVA de les obres del Raval, xifrat amb 450.000 euros anuals els propers 25 anys. Hi ha moltes possibilitats, però el que tinc clar és que s'ha de mantenir la titularitat pública al 100%".

Un altre repte és el seu encaix amb la xarxa que preveu la nova llei del cinema que estudia el Parlament i que ell considera del tot "neces-sària i imprescindible". "Una de les possibilitats és que aquesta xarxa concertada es coordini des de l'àrea de difusió de la filmoteca, i em semblaria bé", comenta.

En el terreny de la inves-tigació, posarà en marxa una nova història del cinema català, en paper, i un catàleg de pel·lícules catalanes, en format digital. A més de l'edició de DVD que divulguin el seu fons. "Que com està ara el cinema català? Millor que mai. Tant en el terreny comercial com en el més experimental hi ha molta producció interessant. No sabem què passarà en el futur, però la riquesa d'ara no és una moda ni una flor d'estiu".