Miralls al límit del camí

LANDSCAPE. LANDSCAPE?

Pep Agut, Peter Downsbrough,

Andreas Fogarasi, Raphael Zarka.

Galeria Àngels (carrer Pintor

Fortuny, 27) i Espai 2 (carrer

dels Àngels, 16). Fins al 17 d'abril.

A l'art, el paisatge afirma la posició que ocupa l'ésser humà amb relació als seus "centres" físics i psicològics. L'escultura moderna, i més tard la (post) minimalista, es va encarregar de trencar aquella còmoda posició de l'artista que controla el medi (l'espai i el temps). Rodin i Brancusi van alliberar el cap del pedestal del seu cos, el van descentrar del seu espai i del moment de la seva aparició. A final dels seixanta, Michael Heizer i Robert Smithson van forçar l'espectador a assumir la seva posició "excèntrica" enfront dels earthworks (Malecón Espiral, Doble Negativo), tot suggerint una alternativa a la imatge que tenim de com ens coneixem a nosaltres mateixos. Pura fenomenologia. I malgrat tota aquella revolució, la naturalesa continuava sent un mirall al límit del camí.

De la idealització d'un medi estàtic a un de temporal i material, el paisatge situa humilment tant l'espectador com l'artista davant de l'obra i davant del món. Dins de la privacitat d'un espai o a partir de la naturalesa pública ?l'anomenat espai cultural?, l'obra artística pot adoptar múltiples estratègies compositives. La galeria Dels Àngels presenta quatre treballs que qüestionen la noció tradicional del paisatge com a generador de noves formes artístiques. Pep Agut (Terrassa, 1961) firma l'obra Partes de (2006-08), composta per cinc sèries de fotografies projectades a la paret que mostren els recorreguts d'ascens i descens pel camí d'una riera seca de la seva ciutat, com un text esberlat en un altre d'irreal que és la veu (especular) de l'artista. Peter Downsbrough (New Jersey, 1940) reflexiona sobre l'ús tradicional de l'espai i del llenguatge com a objecte. La sèrie fotogràfica en blanc i negre que el nord-americà desplega a l'Espai 2 és una exploració de com s'organitza i s'estructura l'espai amb relació a l'espectador. Imatges de la gran ciutat i d'una urbs destruïda per la guerra descriuen la intervenció del món exterior en l'ésser intern del cos i el que pot conformar en motius i significats.

L'austríac Andreas Fogarasi (Viena, 1977) ?Lleó d'Or a la Biennal de Venècia 2007 pel seu projecte per al pavelló d'Hongria? redueix als Barcelona Sights (2010) llocs turístics com la Fundació Mies van der Rohe, l'edifici Agbar o la Sagrada Família a petits collages amb els logotips d'edificis singulars de l'arquitectura creada a la ciutat. Trets del context d'una guia turística, la imatge apareix com un signe, una marca". Amb la mateixa intenció crea el vídeo Public Brands-La France (2008), un mapa contemporani dels logotips de dinou regions franceses. Finalment, Raphaël Zarka (Montpeller, 1977) ret al vídeo Cretto (2005) el seu particular homenatge a Alberto Burri, que als anys vuitanta va crear una monumental escultura inacabada, un laberint de formigó fet com un negatiu de la ciutat siciliana de Gibellina destruïda per un terratrèmol. Per documentar l'indret, Zarka segueix amb una càmera el recorregut d'un personatge que porta al cap, com si fos un casc, un model reduït d'una escultura de Burri. La sèrie fotogràfica Les formes du repos (2006) és un document dels detritus de formigó abandonats i exposats a la idea de la invasió d'un món en l'espai tancat de la forma.