Dèficit

Un dels principals pecats del Govern espanyol és, pel que sembla, el dèficit. Fa uns anys que s'ha convertit en dogma de fe que un Govern no pot, de cap manera, admetre el dèficit. Però tampoc pot apujar els impostos. Per tant, en èpoques como aquesta, on part de la producció es refugia en l'economia submergida, només queda reduir despesa. No inversió, sinó despesa. Val a dir, despesa social: allò que va als més desprotegits. Tot, menys el dèficit.

La teoria econòmica tradicional admetia, amb tot, que hi havia dues ortodòxies: la de la dreta rebutjava el dèficit; la de l'esquerra assumia que era preferible l'endeutament temporal de l'Estat que el patiment dels més desafavorits (eufemisme que el lector podrà traduir al seu gust). Així, a l'hora de votar, el ciutadà optava per una política social (malgrat que suposés deute) o per una política asocial que si provoca protestes sempre poden ser solucionades policialment. La policia: això sí que és una inversió rendible! Quins temps aquells en què les relacions laborals les decidien les intervencions dels grisos!

Un dels èxits de la dreta és haver convençut tanta gent que únicament és admissible la reducció de la despesa social. El calvinisme ha acabat per arrelar a països de tradició catòlica com Espanya: la riquesa és mostra d'elecció divina i, per tant, el pobre ho és també per la gràcia de Déu. No cal que l'Estat esmeni la plana a la divinitat. L'esquerra, en canvi, sempre tan descreguda, està disposada a esmenar la voluntat de Déu i dels déus. Inclosos els del mercat (tan santificat darrerament).

De manera que cal eliminar el dèficit: guanyar diners. Aquesta és la consigna. Com sigui. Si cal, es redueixen les pensions als jubilats. Per fer-ho cal, abans, un informe que expliqui que el món s'acaba, que la caixa es buida, que no n'hi ha per a més. Aquest informe el poden fer les empreses d'assegurances o els bancs i les caixes, que són imparcials i no pretenen en absolut espantar el personal i que es faci plans de pensions. Uns plans que permeten que la pensió del president del BBVA superi els 79 milions d'euros. I això, de ben segur, no genera dèficit.