Amor, poder i ideal iconoclastes

La barraca de fira. El rei a

la plaça. La desconeguda

Aleksandr Blok

Edicions de 1984

136 pàgines. 17 euros

Els bons oficis i l'art de traduir de Nina Avrova i Joan Casas ens permeten de delectar-nos, per primer cop en català, en la lectura de tres peces teatrals d'Aleksandr Blok (1880-1921), un dels principals poetes simbolistes russos: La barraca de fira , El rei a la plaça i La desconeguda. Conjuntament amb l'Alfred Jarry d' Ubú rei (1896), Blok s'ha considerat -amb tota la raó del món- una baula decisiva en el procés que va desembocar en les avantguardes teatrals europees (en particular, l'expressionisme, el dadaisme i el surrealisme), nascudes del trauma produït per la barbàrie bèl·lica.

El teatre de Blok insinua el sentit que prendran les ruptures introduïdes per les avantguardes històriques: el trencament de les fronteres entre les diverses arts, la dessacralització de les formes artístiques, el rebuig d'una tradició fossilitzada, el combat contra les convencions establertes, la necessitat d'indagar sobre la realitat i les formes artístiques...

Allò que més sorprèn, a primer cop d'ull, de les tres peces de Blok és, d'una banda, la irreverència estètica o la provocació moral en anys convulsos per a l'imperi rus, i, de l'altra, la impúdica metateatralitat que exhibeixen i la seva manera lúdica i desacomplexada de fer-ho. Datats el 1906, els tres textos reflecteixen el xoc impactant entre l'idealisme i la realitat, entre la poesia i la prosa de la vida, per dir-ho en termes del primer Rusiñol. No es tracta de peces simbolistes a l'estil més místic d'un Maurice Maeterlinck o de l'Adrià Gual més ortodox, sinó sobretot d'una indagació estètica, innovadora i arrauxada, que trenca les visions racionalistes o il·lustrades del real, i n'aborda percepcions suggestives, contradictòries i, al capdavall, completives. Blok explora les possibilitats del teatre en una línia que, si en l'escena té un referent molt clar que és V. E. Meierhold, en la dramatúrgia es troba en la gènesi de les esplèndides comèdies Misteri buf (1918) i La xinxa (1929), del també poeta rus Vladimir V. Maiakovski.

L'Amor, el Poder i l'Ideal són, en síntesi, les tres grans icones que, amb la lògica i els mitjans propis del teatre, Blok s'encarrega de revisitar a fons des d'una mirada destranscendentalitzadora i iconoclasta. La barraca de fira dessacralitza les concepcions místiques i estereotipades de l'amor humà. En forma al·legòrica, El rei a la plaça s'acarnissa (profèticament?) contra les solucions messiàniques o demagògiques en el govern dels pobles. La desconeguda ofereix, en clau satiricoparabòlica, tres visions sobre l'efecte miratge de l'ideal.

En coherència amb aquesta perspectiva desmitificadora, hi ha un tractament molt original, en totes tres peces, dels diversos nivells de lectura paròdica dels topois literaris que hi campen al seu aire (només cal pensar, per exemple, en els místics solemnes i patètics o en els titellescos personatges manllevats de la Commedia dell'Arte, de La barraca de fira ). Blok desplega també una gran habilitat per la sàtira (molt accentuda a La desconeguda , en què retrata tant la pleballa com la burgesia russes) i per la creació d'atmosferes molt plàstiques, plenes de contrastos i mixtures, a través de mecanismes sinestèsics deutors del simbolisme.