Bona literatura negra

El llibre del cementiri

Neil Gaiman. Traducció: Josefina Caball.

Il·lustracions: Chris Riddell

Estrella Polar

303 pàgines. 17 euros

Entre d'altres coses, Harry Potter provocà que el gènere fantàstic es fes amo i senyor dels aparadors i dels gustos lectors d'infants, joves i adults, i també, que d'aquest se n'exprimís gairebé tot el suc. D'un temps cap aquí, el gènere fantàstic està essent rellevat per un fenomen que tenyeix les cobertes del llibre i els racons juvenils de les llibreries del color negre de la mort. És una literatura que gira al voltant d'aquest eix temàtic, i ho porta a terme a través de diversos gèneres, encara que el realista és el predominant. Alguns exemples: la sèrie Crepuscle d'Stephanie Meyer (Alfaguara), amb els vampirs que envaeixen la quotidianitat d'uns adolescents; la darrera obra de Care Santos, Bel: amor més enllà de la mort (Cruïlla), en la qual una noia vol esbrinar les causes de la seva pròpia mort; Maneres de viure per sempre , de Sally Nicholls (Cruïlla)... I d'altres que barregen realitat i fantasia, com ara Ghostgirl de Tonya Hurley; o Els jocs de la fam , de Suzanne Collins, ambdós editats per Estrella Polar.

Dins d'aquest darrer corrent, hi podríem incloure el Llibre del cementiri , que suposa el retorn de Neil Gaiman a la narrativa infantil i juvenil, després del famós Coraline . Gaiman és un autor britànic, aclamat per còmics com The Sandmam i per diversos reculls de relats breus. Per El llibre del cementiri ha rebut el premi Hugo i la Newbery Medal, el més prestigiós de la literatura infantil als Estats Units, i ja té una imminent adaptació al cinema. En anglès, se n'han editat dues versions: una adreçada al públic adult, amb il·lustracions de Dave Mckean, inseparable col·laborador; i una altra, adreçada als infants, que és la versió que s'ha traduït al català i castellà (Roca), amb il·lustracions de Chris Riddell -un dels grans il·lustradors anglesos del moment, autor de la sèrie de novel·la gràfica protagonitzada per Ottolina (Cruïlla).

El Llibre del cementiri se'l pot vincular a diverses fonts, com ara el món gòtic i fantasmagòric d'algunes de les pel·lícules emblemàtiques de Tim Burton; o bé, amb El llibre de la selva , de Rudyard Kipling, no només perquè els paral·lelismes són evidents sinó perquè, en els agraïments, l'autor el destaca com un referent clar.

El llibre del cementiri té un inici frapant, en el qual un assassí aniquila gairebé una família sencera. El més petit de tots però, i de manera casual, s'escapa a quatre grapes i va a parar al cementiri. Aquí, en aquesta misteriosa selva, i a diferència de l'obra de Kipling, són els esperits, les ànimes i altres criatures les que acolliran el nadó i el protegiran de l'amenaça permanent de mort que penja sobre el seu cap.

Ningú -així és com els esperits bategen el protagonista- viu nombroses aventures, dins i fora del cementiri, que el van vinculant cada vegada més als seus protectors i el van acostant també al món exterior, amb una galeria de personatges i una geografia vertaderament rica i variada. L'autor és un orfebre en la descripció minuciosa d'espais i persones, tot creant l'atmosfera adequada i fent-la arribar a la fibra del lector, i en l'art de teixir els fils de les diverses històries que s'entrecreuen amb la història principal.

Gaiman torna a demostrar també que és un expert en mantenir l'equilibri damunt les fronteres que separen dos mons. A Coraline , ho feia amb el pla real de la protagonista i el fantàstic de l'altre costat de la porta. I a El llibre del cementiri juga de forma hàbil a traspassar constantment la línia que separa la selva plàcida dels morts de la perversa jungla dels vius.