Una veu molt original

L'expedient de Josef

Kalteis

Andrea Maria Schenkel. Traducció: Jordi Jané-Lligé

Proa

200 pàgines. 16 euros

De tant en tant, sorgeixen veus originals i diferents en la novel·la negra. N'és un exemple la francesa Fred Vargas i, anys abans, el també francès Daniel Pennac i la seva saga dels Malaussène, que van rompre els motlles del gènere. Ara la nova veu ve d'Alemanya, Andrea Maria Schenkel, que, amb dues novel·les, negres, negríssimes, sense detectius ni policies, atrapa els lectors des de la primera fins a l'última pàgina.

Quin és el seu secret? Com diu ella, "les històries s'expliquen per si mateixes". Schenkel empra estructures molt treballades, crea ambients opressius, tenebrosos, manté un ritme endimoniat, amb un llenguatge sobri, ni una paraula de més.

La primera, Tannöd, el lloc del crim , situada als anys cinquanta a Tannöd, un poble de la Baviera rural on tota una família, nens inclosos, és brutalment assassinada. L'escriptora reconstrueix els fets a través dels veïns els quals ens van mostrant com eren els Danner, una família esquerpa amb molts secrets per ocultar.

La segona, L'expedient de Josef Kalteis , que va sortir fa poc, és encara millor i més complexa. Transcorre a Munic, als anys trenta del segle XX. De fet, la novel·la comença pel final. L'octubre de 1939 se li denega l'indult a Josef Kalteis, un ciutadà alemany, ari i, a més a més, membre del Partit Nazi. Es decreta l'execució immediata de la condemna i s'ordena el més estricte secret de sumari. No es comunicarà a la premsa, ni tan sols al diari oficial del partit. És guillotinat.

Què diantre ha fet el jove nazi perquè se l'executi amb tanta pressa i amb tant de secret?

Schenkel creua històries i més històries. El llarg interrogatori a què és sotmès en Kalteis només dóna respostes, no hi ha preguntes, i no té pèrdua, s'alternarà amb les històries. La central és la Kathie, una jove guapa i morena que va a Munic per trobar feina, en principi de minyona d'un advocat, un artista o una família rica, però aviat ho descarta. Les seves amigues li aconsellen que es busqui un xicot ric que la mantingui. Les coses empitjoren i se n'acaba anant al llit amb qui li pagui una habitació. Però no té intenció de rendir-se, ha anat a Munic per ser feliç i ho serà. N'està convençuda.

La Kuni també havia anat a Munic a buscar feina, anava en bicicleta i es dirigia a casa del seu germà. No hi va arribar mai. L'Herta sempre feia el mateix recorregut en bicicleta i sempre a la mateixa hora, però segons el testimoni d'un transportista, un dia un home l'aguaitava rere un arbre. L'Erna tornava sola a casa una nit quan un home que portava una gorra d'esport se li va creuar pel camí. No se la va tornar a veure. La Marlis se'n va anar a fer una volta en bicicleta. El 30 de maig de 1934 se la va donar per desapareguda.

Schenkel recrea ambients meravellosament bé. Era natural que aquells fets brotessin en el substrat corromput de la República de Weimar; la democràcia és una úlcera cancerosa, una font d'elements antisocials. Un assassí en sèrie estava en llibertat i els nazis no ho anaven a permetre.