L'orfandat de Shin Chan

Té un cap en forma de cacauet que, en cert sentit, forma rima visual amb les seves natges, sempre a punt per la coreografia procaç de primera infantesa. Es diu Shinossuke Nohara i a la seva ciutat natal de Kasukabe no sospisten que, al nostre país, va ser matèria d'encesa polèmica promoguda per associacions de pares i/o telespectadors emmurriats. El seu nom de guerra és Shin Chan i, des de fa uns mesos, és orfe del seu primer pare: Yoshito Usui, el dibuixant que el va crear, per primer cop, en un full en blanc. Un full tacat per la immortalitat d'un gargot que portava incorporat l'ADN d'un personatge inoblidable, gairebé un sintètic ideograma d'un miratge d'innocència que amagava la força d'un polimorf pervers i l'energia trinxeraire de qui se sap molt lluny d'allò que anomenen maduresa (i que sol ser un lloc tan avorrit com les classes que hi ha entre hora del pati i hora del pati).

El 19 de setembre d'aquest any, la policia trobava al fons d'un barranc del Mont Arafune, a la prefectura de Gunma, el cos de qui l'endemà era identificat com a Yoshito Usui, creador de Shin Chan, desaparegut set dies abans. L'homenatge que a partir d'avui li dedica el Saló del Manga no només farà justicia als molts mèrits de qui -amb un estil visceral, maldestre, però carregat d'electricitat- va donar vida a una icona perdurable: també afegirà un nou capítol a la particular relació d'amor a distància que van mantindre, al llarg dels anys, l'autor i el públic català. Al seu blog Mangaland (www.mangaland.es), Marc Bernabé, primer traductor, juntament amb Verònica Calafell, de l'obra d'Usui al nostre país, ha explicat amb detall algunes interioritats d'aquesta connexió catalanoespanyola de Shin Chan: el personatge va acabar vivint una de les seves aventures de ficció a la ciutat de Barcelona, amb la presència com a figurants de bona part de l'equip local de traductors.

Un dels objetius dels actes dedicats a Usui dins del Saló del Manga és ampliar el coneixement de l'obra d'un autor que, tot i ser abduït per la popularitat del personatge, no només va invertir el seu talent en la figura de Shin Chan. Usui també va ser creador d'agressius acudits desmitificadors sobre el món dels yakuza i de personatges com Tsukimi, "la supermestressa de casa": en aquest treball, l'observació sobre la vida quotidiana del propi entorn familiar de l'autor es formalitzava en una mena de versió essencialitzada, i molt japonesa, del model d'humor que aquí identificaríem, salvant totes les distàncies, amb l'escola Bruguera.

Shin Chan va començar la seva trajectòria a les pàgines de la revista Weekly Manga Action l'any 1990 i, en un primer moment, el radi de la seva influència, caòtica i antiautoritària, es va mantindre dins de l'estricte realisme domèstic. Quan el personatge va donar el salt a l'animació, el seu univers es va expandir: a banda dels manga originals d'Usui, Shin Chan té una vida molt interesant al terreny de l' anime , on directors com Keiichi Hara l'han col·locat, entre d'altres troballes, al bell mig d'una interessantísima dissecció de la immaduresa dels pares que, sota el títol d' Els adults contraataquen (2001), delata l'existència de tresors amagats a la filmografia del personatge.