Coses de Kafka

El segell Alba, amb seu a Barcelona, i molt en especial la col·lecció "Trayectos" que dirigeix el català Lluís Magrinyà, és una de les iniciatives editorials més notables del panorama de l'edició espanyola dels últims deu o quinze anys: desapareguda la col·lecció "Clásicos Universales" que dirigia Gabriel Oliver, i superant Alba amb escreix les traduccions de la col·lecció "Letras Universales", de Cátedra, aquest segell ens ha ofert, al llarg d'aquest temps que hem dit, el bo i millor dels clàssics europeus, especialment els anglesos, però també russos, alemanys o francesos, sobretot dels segles XVIII a XX.

Acaben de publicar a la col·lecció al·ludida un llibre de Louis Begley, El mundo formidable de Franz Kafka -que, en llengua original, té un títol encara més bo: The Tremendous World I Have in My Head. Franz Kafka: A Biographical Essay - que pot convertir-se en un dels llibres més útils per a tot lector interessat en la vida i en l'obra de l'escriptor. La biografia de Klaus Wagenbach, editada com a preàmbul a l'edició de les Obres Completes de l'autor a càrrec de Círculo de Lectores-GalaxiaGutenberg, continuarà sent una de les aproximacions biogràfiques i contextuals més notables que mai s'hagin escrit -i ja hi ha un centenar de biografies de Kafka al mercat internacional-, i la de Reiner Stach, de la qual, fins ara, només ha aparegut en traducció hispànica el primer volum, serà per molts anys l'estudi bio-bibliogràfic més rigorós i complet: potser massa exhaustiu, això sí, per a un lector comú.

'Begley insinua moltes lectures possibles de Kafka'

Begley tenia el currículum necessari i suficient per convertir-se en l'autor d'un estudi kafkià de competència: és jueu, va sobreviure al nacional-socialisme, va estudiar Literatura i Dret (les dues mateixes coses que va estudiar Kafka, encara que només es va llicenciar en Lleis), i ha escrit vuit novel·les. Aquests extrems de la biografia de l'autor no sempre es troben junts en la literatura secundària kafkiana.

El biògraf no fa en el seu llibre un repàs rutinari, i menys encara exhaustiu, dels avatars de la vida de Kafka -cosa que es pot trobar en molts altres llocs- sinó que enfoca el llibre d'acord amb els cinc eixos següents: 1. El context polític, lingüístic, social i racial de la Praga de 1883-1924 (anys de la vida de l'escriptor); 2. La condició jueva de Franz Kafka i els episodis d'antisemitisme més notables de què va ser escenari el Regne de Bohèmia durant aquells anys -els famosos sacrificis rituals atribuïts falsament a persones de raça jueva; les manifestacions antisemites; la dificultat, per a un jueu, de convertir-se en un empleat de l'Imperi (penseu que a la Companyia d'Assegurances on treballava Kafka només hi havia empleada una altra persona de raça jueva), etcètera); 3. La molt enrevessada actitud, enfront la qüestió sexual, de Kafka, que va oscil·lar tota la vida entre la prostitució, la consagració matrimonial i la sacralització d'una vida d'escriptor; 4. L'ofici d'escriure i la grafomania kafkiana (capítol, que, paradoxalment, no acaba d'abordar la qüestió), i 5. Una sèrie d'anàlisis no pas acadèmiques de les obres principals de Kafka -començant per la paradigmàtica La condemna , de 1912, i acabant amb aquell conte les proves impreses del qual va corregir al llit en què, pròpiament, va morir d'inanició a causa de la tuberculosi, Un artista de la fam -, sinó impregnades d'allò que tot sovint es troba a faltar en la crítica literària de quasi tot arreu: sensibilitat, coneixement de l'ofici (ja he dit que Begley també és novel·lista), allò que els anglesos en diuen close reading segons la tradició del New Criticism, i, potser per damunt de tot, un esperit de lector completament obert a les hipòtesis que puguin forjar-se al voltant de qualsevol pàgina literària impresa, sense descartar-ne cap de manera apriorística.

Entre altres coses de Kafka que han fet parar l'atenció a Begley hi ha la seva observació sobre la dentadura de Felice Bauer -plena d'or més que altra cosa-; la manera com l'autor seguia l'anomenat mètode Fletcher, llavors de moda, de mastegar el menjar trenta-dues vegades abans d'empassar-se'l; la seva poca tirada a la música -tingueu present que la seva òpera preferida era Carmen , de Bizet, perquè havia llegit el Quijote i, com tots els homes submergits en la cultura eslava, això li havia suscitat una veritable il·lusió quixotesca sobre Espanya-; la seva enorme cortesia -"xinesa", com la de Walter Benjamin segons Gershom Scholem-, i la seva extraordinària generositat i manca de supèrbia.

Entre moltes raons, podem felicitar-nos per l'aparició d'aquest llibre pel fet que l'autor s'hi belluga segons una llei que agradava molt al ja citat Benjamin: un corrent de la tradició exegètica medieval jueva opinava que a tots i cada un dels versets de la Torah, és a dir, el Pentateuc, s'hi ha de buscar 49 lectures possibles. Quant a Kafka, Begley no les ha esgotades totes; això sí, n'ha deixat moltes d'insinuades.