L'Hotel vela

A aquest edifici ja li falta poc per acabar-se. No vull parlar aquí de les antipàtiques excepcions que aquest edifici representa, ni de la privatització de l'espai públic que hotels com aquest o com el de Miramar exhibeixen sense cap pudor demòcratic -d'altres ja ho han fet abans, ara vull parlar de l'edifici. L'anomenat Hotel vela té una forma difícil d'oblidar i una grandària que el fa aparèixer sobtadament en algunes perspectives com ara la del carrer Balmes. És impossible, si ens acostem a la part sud de la ciutat, no veure'l, i per tant és fàcil que n'opinem. És, doncs, una bona ocasió per explicar perquè un edifici està bé o malament.

Es diu que l'hotel tenia inicialment una alçada superior però que des de l'Ajuntament es va recomanar que es fes més baix. Repassant el que es diu d'aquesta recomanació, es llegeixen coses com ara que es va fer baixar perquè no alterés excessivament el perfil de la ciutat, o que no superés l'alçada de les torres de la Vila Olímpica. Crec que l'alçada no és exactament el problema, el problema és l'alçada de la seva forma. El punt feble d'aquest edifici és que pertany a aquells que la seva forma és fruit d'un gest. Aquests tenen l'enorme avantatge que són molt fàcils d'explicar (ja m'he referit en alguna altra ocasió a casos similars) i això els fa populars, però poden acabar sent una banalitat. Els gestos en arquitectura donen exemples dubtosos. Els gestos als quals em refereixo tenen la particularitat que són gestos dibuixats. Se solen fer de manera ràpida i intuïtiva. Tenen sempre aparences similars, semblen ones, veles, arcs... Són formes predilectes dels que dissenyen trofeus esportius i coses així. Un s'imagina l'artista traçant-los amb la seguretat dels creadors. D'aquests gestos els crítics alguns cops en diuen que tenen força o que són expressius i coses semblants, però aquests qualificatius, que poden valer per la posada en escena d'una obra teatral o per a una interpretació musical, no en tenen cap per a una obra que es perpetua immensa en formigó armat durant anys i anys davant dels nostres ulls. A aquestes obres se'ls demana bellesa i no només expressivitat. La feblesa d'aquest gest hoteler és la seva immediatesa.

Acostar-nos a l'edifici ens va descobrint que era millor el projecte que a l'actualitat

Els gestos ràpids tenen també l'inconvenient que si no es maduren són excessivament el resultat de la primera idea, allò que ens ve al cap tot d'una. En canvi, el procés d'execució d'una obra d'arquitectura és lent i carregat de dificultats, en aquest ofici els gestos s'han de construir. Mentre es construïa l'edifici, lluïa una estructura de formigó poderosa que ara ha quedat emmascarada sota un revestiment de vidre que oculta per igual les parts massisses i les obertures del seu esquelet. Ara, en canvi, l'edifici no diu res sobre com està construït. No mostra cap senyal que permeti veure de què està fet. No em refereixo al material, em refereixo a fer que gradualment es vagin descobrint els senyals de l'elaboració com a obra arquitectònica. Senyals que mostrin elegantment plantes, habitacions, finestres, juntes... Al contrari, se'l decora amb uns balcons que encara emfatitzen el seu aspecte gràfic i no arquitectònic. És per això que l'edifici resulta cada cop menys atractiu a mesura que ens hi apropem. A la Pedrera del passeig de Gràcia, per posar un exemple conegut, ens atrau l'atenció des de lluny, però mentre ens hi acostem anem descobrint coses noves i més complexes, fins a arribar a la textura de la pedra o el ferro dels balcons. Aquí, no. De fet en acostar-nos l'edifici ens va descobrint que era millor al projecte que a l'actualitat. Per exemple, al projecte el cos cúbic que mira a la ciutat, d'una grandària considerable, formava part del volum general, en canvi, quan ens hi atansem, descobrim que és com si a la "vela" l'hi haguessin posat acoblat un "microones".

Així, ara, Barcelona té un aeroport semblant a una au o un avió i un hotel davant del mar semblant a un veler. Amb eslògans construïts com aquests no és d'estranyar que la ciutat atregui el tipus de turisme a què ens hem acostumat darrerament. On queden la subtilesa i la finesa?