Tornem-hi amb 'Bearn'

La nova edició, en castellà, de la novel·la de Llorenç Villalonga Bearn o la sala de las muñecas (Ediciones Alfabia) ha ressuscitat la rància qüestió de si aquesta obra fou concebuda en català o en castellà. Plantejada així, la resposta depèn de la fase de gestació. Per a la invenció dels fets i els personatges, no hi ha resposta, perquè l'idioma no hi compta gaire o gens. Només a l'estadi de la redacció, en què prenen forma la veu del narrador i les dels personatges, hi comença a intervenir decisivament l'idioma.

Estic d'acord amb en José Carlos Llop quan no considera important establir quin fos el de la primera redacció de Bearn, matèria només interessant per a 'l'arqueologia de la novel·la'. Quan un autor redacta un text propi que abans havia escrit en una altra llengua, no actua com un traductor perquè no se troba condicionat per l'original, com s'hi troba el qui tradueix un text d'altri: la nova versió és tan original com la primera.

Però, com que, arran d'aquesta nova edició de Bearn, s'ha repetit la tesi de la primera redacció en castellà, consider oportú retreure les proves a favor de la tesi contrària. Segons en Jaume Vidal Alcover, que, dels estudiosos de l'obra de Villalonga, deu ésser el qui la coneix més de prop i el qui va tenir tracte personal més directe i prolongat amb ell, Bearn havia començat a redactar-se en català l'any 1952. Quan quedaven alguns capítols pendents, en traduí la part que duia escrita i l'acabà en castellà.

Si en el canvi hi pesà més la insatisfacció que li produí el tractament que alguns editors donaren al seu llenguatge o la idea de presentar-la al premi Nadal, no ho sabem. En tot cas, no veig motiu de dubtar de la informació d'en Jaume Vidal. Que la primera intenció era que Bearn fos en català, ho avalen les dades següents:

S'ha dit que, per esbossar les seves novel·les, en feia una versió teatral a fi que els personatges s'explicassin per ells tots sols. Les de les dues parts de Bearn, titulades respectivament Faust i Filemó i Baucis, foren escrites en català.

És probable que el manuscrit català propietat de la família de l'escriptor Llorenç Moyà fos posterior a la redacció castellana de la novel·la, però no ho deu ésser un altre manuscrit, incomplet, que Villalonga havia tirat dins un llenyer de Can Sabater de Binissalem, d'on el recollí un amic seu, el senyor Joan Moyà Pons, que el deu conservar.

Com a argument decisiu, cal citar una carta del 17 d'octubre del 1953 en la qual Villalonga consulta a Jaume Vidal quin podria ésser l'equivalent castellà més exacte del mot "desjectar", que apareix en el començament de la segona part de Bearn.

No és cert, com afirma Llop, que Mort de dama a part, "todo lo demás está escrito en castellano". Cal recordar, entre d'altres, La novel·la de Palmira, El lledoner de la clastra , L'àngel rebel , Desbarats , Falses memòries , La gran batuda i totes les posteriors.

Josep A. Grimalt és escriptor i catedràtic emèrit de Filologia Romànica