Assassinat rigurosament selectiu

Fa poc menys de sis anys, en plena segona Intifada, una investigadora espanyola dels drets humans, Renata Capella, va escriure des de Jerusalem un estudi sobre la política d'assassinats selectius efectuats per Israel contra dirigents palestins. L'obra de Capella, tot i que és en un lloc destacat de totes les grans biblioteques especialitzades en el conflicte de l'Orient Mitjà, només té un defecte: no explica on ni quan el govern israelià va decidir de posar en marxa la política d'assassinats selectius, que en poc més de tres dècades ha ocasionat mig centenar de morts.

Una altra dona, Maria Buhigas Sales, néta de l'escriptor Joan Sales, regeneradora de l'editorial que va crear el seu avi el 1955, el Club dels Novel·listes, acaba de treure de sota les desferres fumejants d'un turisme, que els agents del Mossad van fer explotar el juliol de 1972, el cos sense vida del primer assassinat selectiu, Gassan Kanafani, i juntament amb les seves despulles, les restes d'una obra literària perenne i intacta, per traduir-los per primer cop en català ( Homes sota el sol / Retorn a Haifa ). La feina ha estat a càrrec de la professora de llengua i literatura àrab de la Universitat de Barcelona, Anna Gil Bardaji.

Gassan Kanafani (Acre, 1936) va ser sentenciat a mort pel govern d'Israel, poc després de l'atemptat que un grup de militants del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina i de l'Exèrcit Roig Japonès van efectuar a l'aeroport de Lod -ara Ben Gurion- on van assassinar 24 persones. El nom i la fotografia dels tres activistes japonesos i la del portaveu del FPAP, Gassan Kanafani, es van difondre per la premsa israeliana, que els va acusar de ser responsables de l'atac. Un mes i mig després, es va complir la sentència inapel·lable; el cos de Kanafani i el de la seva neboda Lamia, de pocs anys d'edat, van saltar pels aires un matí de dissabte a Beirut.

-"Havíem estat prenent el cafè al balcó de casa, mentre ell i la seva germana Fayzeh recordaven els anys d'infància a Acre i Haifa. Després ell va marxar amb el cotxe amb Lamia. I vam sentir l'explosió", recorda Anni Hover, l'esposa de Kanafani, en unes notes biogràfiques. La bomba que van col·locar els homes del Mossad a sota del cotxe no va poder, malgrat tot, endur-se ni esborrar l'obra d'un dels autors més importants de la moderna literatura palestina, juntament amb Mahmoud Darwish.

La vida de Kanafani havia estat marcada per un exili que va iniciar als 12 anys, quan el 1948 les tropes israelianes el van expulsar de la seva ciutat, Acre, i el van obligar, amb els seus pares i germans, a iniciar una vida de refugiat, que el va dur a sis ciutats diferents (Acre, Haifa, Beirut, Damasco, Kuwait i de nou a Beirut) on es formà com a professor de llengua i literatura, milità en el moviment nacionalista radical àrab i fundà i dirigí diversos diaris. L'obra de Kanafani, tot i que és molt extensa, deixà empremta, en especial en els relats breus. El Retorn a Haifa, diverses vegades portada al cinema, convertida en guió de televisió i fins i tot en sèries de ràdio, i Homes sota el sol, han arribat ara en català, després d'haver estat traduïdes a 17 llengües.