Divertiment presidencial

Toc d'alerta. Els presidents Pujol i Barrera conversen amb Salvador Cot

Salvador Cot

Dèria Editors

159 pàgines. 15 euros

El perquè d'un llibre, la seva gènesi, evolució i existència, pot tenir orígens tan variats i curiosos que, de fet, i ja que hi som, podrien originar un altre llibre. En el cas de Toc d'alerta, aquest sorgeix d'un exitós acte celebrat al Petit Palau de la Música Catalana, on els lúcids presidents Heribert Barrera i Jordi Pujol, sense guió i sense pressa, van confrontar arguments, anàlisis i discussions sobre present, passat i futur de la societat catalana. El context polític estava marcat per la manifestació més multitudinària, transversal i polièdrica d'una part ben significativa del catalanisme polític. Era l'1 de desembre de 2007, i l'oportunitat política -sagaçment aprofitada per la Plataforma pel Dret de Decidir- la donava el desgavell ferroviari d'aquell any. El material sorgit d'aquest acte al Petit Palau, més dues converses en seu editorial, deu mesos després, han estat compilats pel periodista Salvador Cot, que pel sol fet de transcriure una conversa del president Pujol ja s'ha guanyat el dret de donar classes a qualsevol facultat d'interpretació. En la primera conversa, marcada per la citada manifestació, es parla del desconcert del catalanisme sobiranista, de la història relacional amb l'Espanya que no ens entén -o que ens entén massa-, dels efectes de la batalla de l'Estatut, i del paper de la societat civil en la política institucional. La cultura del "no", els impactes culturals, econòmics i tecnològics de la globalització, i les estratègies que cal seguir per continuar existint dins o fora de l'Estat -saltar la paret o pintar-la- formen part de la tercera conversa. Però és en la segona conversa on hi ha el suc. El desprestigi i la professionalització de la política i els polítics en són la part principal. Pujol diu: "Els partits són molt... la paraula tancats no és la paraula, però controlen molt la seva gent. És així, oi?". I Barrera respon: "Sí, sí, i tant, perquè el qui no va a la llista... en fi, és allò del Guerra que se cita tantes vegades, oi? El qui fa bondat, surt, i el que no, no surt a la foto". Conversa genial... o surrealista, tenint en compte que ambdós han estat els màxims responsables de partits polítics i, per tant, responsables d'allò que critiquen. Les possibilitats de pacte entre ERC i CiU -Barrera a favor, Pujol es fa l'orni, però també-, la demostració conjunta d'erudició historicopolítica i un plaent anecdotari -genial la teoria pujoliana del set i mig!-, donen pas a un dels grans temes del llibre: la immigració. Barrera no s'està de falses aparences i mostra, d'una manera que fa cruixir, el seu conegut vessant més etnicista, deixant al descobert un problema conceptual, que, de fet, afecta una bona part del catalanisme: entén -i lamenta- la immigració com un fenomen que s'ha d'entomar com es pugui, enlloc d'entendre-ho com un fenomen consubstancial del nostre país. Pujol es mostra orgullós dels esforços realitzats durant el seu regnat en matèria inclusiva, però situa el conflicte en termes identitaris quan és una qüestió juridicopolítica. Toc d'alerta és un llibre discret, ràpid i llest, que sap combinar aspectes divertits amb d'altres de més profunds, al mateix temps que serveix per refermar la llei de ferro que afecta els expresidents: a menys responsabilitats institucionals, més capacitat de parlar sense embuts.