Escletxes democràtiques

Nous Estats i

principi democràtic

Hèctor López Bofill

Angle editorial

73 pàgines. 11 euros

D'un temps ençà, el món editorial -branca assaig- està apostant per llibres breus i de petit format, textos sintètics amb l'objectiu de donar a conèixer alguna idea, nova o vella però condensada. És el cas de la col·lecció d'Idees, inspirada pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat, que en l'edició d'enguany ha premiat Nous Estats i principi democràtic, del professor en Dret Constitucional Hèctor López Bofill (Barcelona, 1973). L'autor entra sense contemplacions en el debat del paper dels Estats en l'era global, i específicament sobre la relació amb les nacions internes que malden per emancipar-se'n. I ho fa qüestionant els corrents teòrics que postulen la progressiva disminució del poder dels Estats, sigui cap amunt, amb pèrdues d'elements de sobirania cap a organismes supraestatals com la moneda, exèrcit, relacions internacionals; o bé cap a baix, amb processos de descentralització, polítiques de reconeixement i sistemes de governança. Davant d'això, l'autor sosté que "la idea d'Estat i el concepte de sobirania han estat reforçats pel pensament teòric i les dinàmiques polítiques" que donen com a resultat un enfortiment i vigència del concepte i atribucions dels Estats. Que la globalització, més que fragmentar, cohesiona i readapta funcions, tancant la porta a qualsevol reivindicació nacional més que no pas facilitant-ne la sortida. I posa com a exemple el funcionament actual de la UE, conformada per Estats que malgrat la retòrica són els que tallen el bacallà. Amb una crítica punyent de les anàlisis sobre teoria de l'Estat produïdes pels qui anomena optimistes universalistes, posa de manifest la contradicció entre els proclamats principis democràtics liberals d'uns Estats que han estat fundats gràcies a l'ús intensiu, extensiu i efectiu de violència.

Amb tot, malgrat la defensa aferrissada dels Estats a seguir com són, és a dir, nacionalitzant, hegemonitzant i monopolitzant tot el que puguin, l'autor situa l'aprofundiment de la democràcia a nivells supraestatals, com la gran oportunitat de les nacions sense Estat per treure's de sobre la preposició. I de manera agosarada posa sobre la taula un hipotètic conflicte: la possible demanda explícita d'emancipació d'un territori europeu, en què les organitzacions supra-estatals que defensen l'estabilitat global -UE, ONU- es trobarien en l'atzucac d'haver de defensar "aquells que defensen l'status quo apel·lant a la possibilitat de les armes, en lloc dels que volen ocupar un lloc en el planisferi polític a través d'una decisió lliure". Els exemples de noves sobiranies reeixides en els darrers 20-30 anys a Europa (Països Bàltics, Montenegro, Kosovo) no amaguen una intenció gens dissimulada d'influir en el nostrat mainstream independentista, del que n'és un significat productor. De fet, el llibre formalitza el canvi de paradigma del nacionalisme d'esquerres català, que davant l'evidència europea i la paret estatal, ha basculat decididament per la reivindicació d'un Estat, per ser igual de bo o dolent que els altres. No és un llibre possibilista però tampoc utòpic; en la temàtica tractada -la possibilitat d'emancipació nacional en el marc europeu- és realista com el que més, amb l'aportació d'obrir un debat que jurídicament semblava no tenir escletxes.