L'home senzill

La rebel·lió

Joseph Roth (trad. de Judith Vilar)

Ensiola

117 pàg. 15 euros

Periodista de prestigi al Berlín de la dècada de 1920, Joseph Roth (1894-1939) combinava la crònica d'esdeveniments amb acumulacions d'estats d'ànim, comentaris i opinions, sempre més procliu a la crònica personal i anecdòtica feta arran dels fets que al què, qui, com, quan, on i per què de l'ofici. A les novel·les, en canvi, donava a tot un to una mica religiós, no només en sintonia amb el realisme pietós o empès per la idea d'insignificança de les coses de Maupassant i de Txèkhov, sinó amb un alè bíblic d'herència jueva que a vegades feia transcendir les trames i les assimilava a esquemes mig històrics mig mítics, com ara en la peripècia del protagonista de La rebel·lió (1924), Andreas Pum.

El pobre Andreas és un mutilat de la Primera Guerra Mundial que rep una llicència estatal per tocar pel carrer l'orgue de maneta, creu en un déu que reparteix les medalles segons els mèrits i anomena pagans els homes que han oblidat la guerra i l'aniversari del Kàiser. Amb una crossa, una llicència i una medalla en té prou per viure feliç, fins que un seguit de desgràcies que semblen sorgides de la maledicció divina, però també de la denúncia humana -Roth va arribar a firmar com "Josep el roig"-, el duen a la falta de fe en un imperi que s'enfonsa i un Déu que l'abandona. "Deu ser jueu!", rebla un home que acusa en fals Andreas dalt d'un tramvia, no gaire després d'haver rebut acusacions de mentider, espia i bolxevic.

Esclafat per la burocràcia estatal, el personatge perd la fe, es lamenta i s'aboca al buit. Roth combina la crisi moral i religiosa del personatge amb un punt una mica picant de crítica social i un enfocament que casa en part amb els postulats de la Nova Objectivitat, el retorn al realisme després del parèntesi expressionista. La caiguda de l'imperi i la fallida de la societat burgesa impulsen el desencís del protagonista, però la incomprensió i les injúries a Déu, a la manera de Job però amb l'estil d'un deliri com els descrits per la psicologia moderna, queden matisats pel retrat complet i crític d'un període de la vida d'un home senzill abassegat per una època turbulenta.

El darrer Roth -després de la inacabada La teranyina i d' Hotel Savoy, La rebel·lió, l'obra recuperada ara per Judith Vilar, és la tercera novel·la breu d'una dilatada producció-, el que un cop escrita la nostàlgica La marxa de Radetzky encara va tenir temps de culminar dues obres majors, La llegenda del Sant Bevedor i Leviatà, fins i tot va deixar de creure en les narracions com a cos de combat o com a forma afable d'esperança en l'espera: imbuït d'una negativitat històrica i biogràfica sense aturador, ja només creia en el descrèdit i en el naufragi com a únic refugi.