"El romànic català està sobredimensionat"

L'Edat Mitjana i l'art romànic estan de moda. A Catalunya el romànic gaudeix de popularitat, i les pintures murals instal·lades al Museu d'Art de Catalunya (MNAC) i les esglésies de la Vall de Boí, que l'any 2001 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat, reben milers de visites l'any. A més, la Generalitat ha posat en marxa un pla per invertir 18 milions en la restauració de 75 edificis romànics. L'historiador de l'art Xavier Barral, després de molts anys d'investigar el romànic, ha escrit l'assaig L'art romànic català a debat (Edicions 62), on reflexiona de forma crítica sobre aquest període de l'art i del passat de Catalunya.

Pregunta. Existeix el romànic català?

Resposta. En la mesura que és el romànic que es fa a Catalunya, sí. Però el romànic català no té res d'excepcional que el faci diferent del que es fa a França o Itàlia.

P. Està sobredimensionat?

R. Sí , i en sóc tan culpable com la resta. El que veiem del romànic és fruit de la historiografia. Va passar de ser un estil que no interessava, per pobre i insuls, a interessar quan es buscaven els orígens dels països. Puig i Cadafalch volia crear un país políticament i culturalment diferent d'Espanya, i va utilitzar el romànic per fer-li tenir un paper original en la història del romànic europeu.

P. En tenim una visió falsa?

R. Els edificis que veiem són antimedievals. Després del Concili Vaticà II es va buscar l'austeritat d'edificis buits i parets nues i aquest gust ha arribat als nostres dies. Però, en realitat, estaven plens de color, per fora i per dins, i plens d'elements litúrgics. A més, el romànic no només és una arquitectura religiosa, de petites esglésies de muntanya. A les ciutats es van construir esglésies, catedrals, palaus i milers de cases. És anòrmal pensar que l'art de les esglesietes de Taüll és el gran art romànic català, perquè no podien competir amb les pintures realitzades per les catedrals i palaus romànics de Girona o Barcelona.

P. S'hauria d'eliminar el monestir de Ripoll dels llibres d'arquitectura romànica?

R. Eliminar-lo no, però publicar-lo amb un peu de foto que expliqui que l'edifici és una restauració feta per Elies Rogent el segle XIX i que l'únic romànic és el pòrtic i el claustre. El mateix succeeix en altres edificis. El que passa és que mentre tothom sap que la façana de la catedral de Barcelona no és gòtica, sinó del segle XX, i que no tota la Sagrada Família és de Gaudí, el romànic és un mite que no es pot qüestionar. Al final es veurà allò nou com antic.

P. S'ha de desrestaurar?

R. És complicat. Abans ho pensava, però avui crec que tan important és la intervenció de Rogent o Puig i Cadafalch com la pròpia obra romànica, a condició que quedi clara la intervenció de cada moment.

P. Com valora l'acord entre Generalitat i La Caixa per restaurar 75 edificis romànics?

R. Em sembla bé, però és un altre fet que demostra que el romànic se segueix identificant amb la idea de país.

P. Es pot convertir el romànic en un parc temàtic?

R. Ja ho és en certa manera. Està bé que la gent el visiti, però s'ha de buscar un equilibri.

P. Les pintures del MNAC són la millor col·lecció de pintures romàniques possibles?

R. Al MNAC hi ha la millor col·lecció de pintura romànica que hi ha en un museu, que és diferent del fet que siguin les millors pintures romàniques. El crist de Taüll no és la millor obra del romànic mundial.

P. Defensa el trasllat que es va fer de les pintures a Barcelona?

R. Va ser el millor que es podia fer. El país és cultura, i la posteritat és cultura. Ningú es recordaria de Pompidou si no hagués fet el centre cultural que porta el seu nom. Això és el que els nostres dirigents d'ara no han vist mai, però al segle XIX sí. Es va decidir protegir les pintures davant l'amenaça de sortida del país, i fent una tasca d'Estat les van comprar i les van traslladar.

P. Està a favor del retorn de les pintures a les esglésies?

R. Un dels grans problemes museístics del segle XXI serà el debat de la devolució de les obres al seu origen. Però només es parla de l'àmbit local perquè no comporta decisions polítiques complicades. El que passa és que el patrimoni ara és turisme i riquesa, una dimensió que també és present en el tema de les obres d'art sacre de la Franja, si no, no s'entén.

P. I de les reproduccions?

R. Com a mitjà substitutiu per acabar amb el debat de la seva devolució, que a més requeriria una operació cara de manteniment i de seguretat, rotundament sí .

P. El Palau Nacional és un bon edifici per al MNAC?

R. Sempre el vaig defensar, però amb el pas del temps m'he adonat que un edifici nou podria haver estat millor. En el cas del MNAC l'edifici condiciona molt la museografia.

P. La intervenció de Gae Aulenti va ser la millor possible?

R. La seva intervenció forma part ja de la història de l'art català, però en aquell moment va ser una decisió política en la qual no es va comptar amb el director.

P. Va ser el director del MNAC entre 1991 i 1994. Diu que els absis del MNAC semblen "bolets" enmig d'una gran confusió. S'ha de reordenar l'itinerari?

R. Els absis ja tenen història pròpia. M'agradava que fossin objectes del museu, que s'hi pogués girar al voltant per veure la pintura i la seva estructura. Han passat 15 anys, que és un període raonable per canviar. Ara és possible fer un projecte tranquil, cosa que no es va poder fer al seu moment per l'agitació política. Tots els polítics van opinar sobre com s'havien de col·locar els absis.

P. Com valora la labor dels actuals responsables del museu?

R. No tinc elements de desacord. Al contrari, l'exposició El Románic i la Mediterrània de 2008 va ser una excel·lent reflexió.

P. Torna a parlar al seu llibre del mitjó de Tàpies.

R. Rebutjar El mitjó va ser una errada estratègica. Hagués estat un plus per al museu. Va ser un enfrontament de dues administracions, en el qual si una deia sí, l'altra no. Aquests anys olímpics van ser molt divertits. Ho he escrit tot a les meves memòries, que aviat publicaré. Tàpies va viure molt malament tot aquest assumpte. És un tema que en realitat parla de país petit. El mateix ha succeït ara amb Barceló i la seva obra per a Ginebra.

P. Realment pensa que les esglésies romàniques les podrien pintar artistes contemporanis?

R. No podem seguir copiant el romànic. L'Església demostra falta de coratge al no encarregar noves obres a artistes actuals.

P. Per què la Verge de Montserrat és negra?

R. Només sabem que fins al segle XIV era blanca, cosa que no li treu devoció ni excepcionalitat. Potser hi va haver un canvi de gustos cap a les icones bizantines, de rostre més fosc.

P. Romànic o gòtic?

R. El romànic fet a Catalunya no va influir gens a Europa, però el gòtic català sí.

P. Ha escrit el llibre per polemitzar o per acabar amb tòpics?

R. Vull ajudar a veure el romànic amb ulls més crítics. El romànic s'ha transformat en la nineta dels ulls de la qual no es pot parlar sense ofendre el país. S'ha de desmitificar el romànic.