Llegir sense ànsia

Dietari de lectures.

Literatura i postmodernitat (2005-2007)

Jordi Julià

Pagès (Premi d'Assaig Literari Sant Miquel d'Engolaters 2007)

264 pàgines. 20 euros

És ben certa la inexactitud del títol -perquè no es tracta d'un dietari- i és ben certa també la vaga aproximació d'aquest llibre a la matèria que enuncia el subtítol, Literatura i postmodernitat. De fet, el més exacte de tot és el parèntesi numèric, perquè els llibres que ocupen l'autor tenen la seva primera publicació en català entre el 2005 i el 2007, ara mateix. I això, paradoxalment, és el que importa d'aquest llibre, entre d'altres coses perquè corregeix la propensió un pèl oxidada dels savis de la tribu a propòsit del sistema cultural i del sistema literari en particular. Si haguéssim de fer cas de l'amic Jordi Llovet o l'amic Félix de Azúa, el present decrèpit de les humanitats aboca sense remei a la catàstrofe o la pura desaparició sota les runes de la intel·ligència llegendària.

Però és un miratge: Enric Sòria, Pere Ballart o Xavier Pla són tres noms d'assagistes literaris en català de més de quaranta anys que han fet molt bones coses, i Jordi Amat o Jordi Julià són dos nanos d'una mica més de trenta que ja han deixat anar uns quants volums de prosa assagística reflexiva, viva i pertinent.

El cas de Julià és inequívocament vocacional, i aquest llibre té tot el que el lector vulgui concedir-li d'autobiografia intel·lectual feta llibre a llibre i autor a autor. Però vocació de veritat i no lligada a la llengua o la pàtria: Julià és lector de literatura catalana i de qualsevol altre lloc, es reconeix a l'estirp que barreja Josep Pla i Joan Fuster -i Pere Ballart i Enric Sòria-, se sap fill d'una tradició de lectura i interpretació que entén la literatura com a eina de coneixement i exigència. Les seves meditacions no tenen ni carrincloneria ni provincianisme, llegeix aixecant els ulls del text per saber on és, i aboca al text, en forma reflexiva, de vegades confessional, la vibració de la lectura i la interpretació del món des de la literatura. Per això el llibre no és el recull de les lectures d'un professor al llarg de dos anys sinó el que ell mateix demana que llegim des del títol: un dietari sense la pressa i la brevetat fragmentària del dietari sinó amb la voluntat interpretativa i explicativa de l'assagista que ha trobat en el format obert del dietari un espai de meditació a partir d'uns quants assumptes: la poesia contemporània en català, amb els seus noms populars i frescos, com Joan Margarit, i els més secrets però valuosos -com el propi Julià, Txema Martínez Inglés o Carles Torner; fica el nas també al gènere de moda a Europa, l'autoficció, a casa i fora de casa, defuig el vici tan usual a l'assagisme català de citar o il·lustrar fenòmens amb autors estrambòtics de les quimbambes (quan els exemples poden triar-se, com fa ell, de les lletres hispàniques de la cantonada, com Vila-Matas o Cercas), tendeix a excursions teòriques que evoquen els hàbits assagístics de Joan Ferraté -de George Steiner a Agamben, de Valéry a Lipotevsky-, i mai s'empatolla amb metateories o cabòries d'expert malaltís: la literatura i la lectura crítica poden ser una pràctica civil i ètica que importa com importa un partit d'handbol, el sopar feliç dels amics o l'esbojarrament al llit.