República i justícia

La justícia durant la Guerra Civil. El Tribunal deCassació de Catalunya (1934-1939)

Federico Vázquez Osuna

L'Avenç

231 pàgines. 21 euros

Han passat més de 70 anys de la seva dissolució pel franquisme i als tribunals catalans encara es pot invocar la jurisprudència del Tribunal de Cassació de Catalunya en qüestions de dret civil català. Va ser la màxima expressió del poder judicial a Catalunya a l'etapa republicana i la Guerra Civil, però també el reflex de les disputes polítiques de la convulsa època.

Sobre la seva doctrina s'han fet nombrosos estudis jurídics, però mai un historiador s'havia ocupat del rebost de les sales de vistes en tots els sentits, ni de la deslleialtat de bona part del poder judicial de Barcelona envers la República, ni de la lluita entre els anarquistes, que volien sostreure les competències de justícia a la Generalitat, i les forces republicanes, decidides a evitar que la justícia caigués en mans de la CNT. També era un fet inèdit fins ara l'estudi del que va significar l'Oficina Jurídica, un tribunal creat i dissolt amb el vistiplau de la Generalitat. Va actuar entre agost i novembre de 1936, el temps que va durar l'ocupació del Palau de Justícia de Barcelona, amb la intenció d'instaurar la "justícia revolucionària", però l'autor considera que només va servir per afeblir encara més el règim legalment establert.

A la pràctica, els dirigents revolucionaris de l'Oficina Jurídica que havien de revisar les causes penals contra la classe obrera van buidar els comptes de consignació dels jutjats i van extorsionar les famílies burgeses de Barcelona que havien recolzat els Fets d'Octubre. Tres d'aquells magistrats van acabar a la presó, acusats de repartir-se a França al 1937 un botí quantificat en més d'un milió de pessetes. I tot això amb el vistiplau de magistrats d'ordre, com Josep Andreu i Abelló. Un dels molts capítols desconeguts que Federico Vázquez Osuna (Alcaudete, Jaén, 1964) explica en el llibre és que durant l'època en què Abelló va presidir el Tribunal de Cassació de Catalunya també va desaparèixer una maleta plena de valors i diners que el seu substitut, Ricard de Rabassa, li va lliurar després de retornar d'un viatge a França. De la medalla d'or que il·lustra aquesta pàgina tampoc se'n va saber res més.

L'obra va ser presentada ahir per l'exfiscal en cap de Catalunya José María Mena, qui va lloar el rigor emprat. "L'objectivitat del llibre és molt rellevant i l'autor no estalvia dades ni detalls", va dir Mena. És per això que en èpoques de reivindicació de la memòria històrica sorprèn l'absolut desinterès mostrat envers l'obra tant per la Conselleria de Justícia com per la Universitat de Barcelona, els dos lligams professionals de l'autor, en tant que funcionari judicial i doctor en Història per aquell centre.

"El llibre m'ha trencat tots els esquemes. Hi ha persones que no tenen trajectòria perquè se'ls reti tribut", assegura Vázquez Osuna, que dedica el llibre a Guillem Vidal, qui fou durant deu anys president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ell sí creia en una justícia al servei del ciutadà i 60 anys després va ocupar el mateix despatx que aquells teòrics jutges revolucionaris.