Què en farem...?
El 22 d'agost de 1930, Rafael Benet publicava a La Veu del Vespre, un article amb el títol 'Què en farem de les pintures del Saló de Sant Jordi?' Com veuen, ja fa gairebé vuitanta anys que algú reclamava que aquelles espantoses pintures de forta càrrega política espanyolista, fetes durant la dictadura de Primo de Rivera, fossin retirades d'aquells nobles murs i que hi fossin reintegrats els frescos de Torres-García, que esperen, trossejats, en una sala del costat. Benet escriu: "Cal desenganxar tota la pintura que avui guarneix el Saló de Sant Jordi. Alguns dels pintors als quals es confià la feina de plasmar aquella història provinciana de Catalunya estaven convençuts que quan terminaria la situació excepcional, les seves teles anirien a parar al mig de la Plaça de Sant Jaume. Alguns no s'estaven pas de manifestar-ho públicament."
Bé, figura que la "situació excepcional" ja fa anys que s'ha acabat i les pintures encara hi són. Ni el president Pujol, ni el president Maragall es van atrevir a donar la "situació excepcional" per acabada. ¿S'atrevirà el president Montilla, en el que li queda de legislatura, a fer allò que Benet ja reclamava el 1930? No ho crec. I mira que li seria fàcil. Però segur que ara la crisi ho impedeix -sempre hi ha una excusa o altra-, potser pensa que seria donar un mal exemple fer obres a casa quan hi ha nens i nenes que han d'anar a escola en barracots. Les pintures poden esperar. Un parell d'anys més. Un parell de legislatures més. Un parell de segles.
Continua Benet: "És innegable que almenys amb algunes de les pintures del Saló de Sant Jordi se'n podria fer una foguera al mig de la plaça. Les altres, les més decents, entre les quals es compta El Compromís de Casp, del senyor Carlos Vázquez -a cadascú el que sigui seu-, podrien guardar-se al Museu." Benet era una bona persona i tal com fa el president dels Estats Units el dia d'Acció de Gràcies, que indulta un gall dindi, Benet indulta El Compromís de Casp. Seria interessant de veure quin gall dindi indultarien ara els nostres historiadors de l'art. Em temo que els indultarien tots i potser indultarien fins i tot el Saló sencer tal com està. Avui importa més la història que l'estètica, que els símbols i que la justícia.
Sobretot la història! Ara, qualsevol pedra de no res s'ha de protegir "pel seu valor històric". A qualsevol clot que es fa, apareix un totxo vell que mou exèrcits d'arqueòlegs i historiadors. Salvem el totxo! Salvem les pintures abominables del Saló de Sant Jordi!
Si el president Montilla vol passar a la història no provinciana de Catalunya té una ocasió única: ser el president que s'ha atrevit a arrencar aquelles horribles pintures i a reparar la injustícia comesa amb Torres-García. I pel que fa als diners, podria gastar-hi una part del que gasta en les "ambaixades" provincianes a l'estranger, en la inoperant Casa de les Llengües i en els sous i dietes dels membres del flamant Consell de les Arts, només per posar un exemple.
