Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Arquitectura i Art

Ja ha cagat el Tió

Fa uns dies es va conèixer el projecte guanyador de la nova seu de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) a Gran Via 2. Una de les coses que vénen al cap al veure la informació penjada a la pàgina web de l'Incasòl és la importància que actualment té la imatge del projecte, el que es coneix com a render, que és el nom d'aquests típics dibuixos d'ordinador i que amb malícia molts cops anomenen "horrenders". La imatge en arquitectura ha esdevingut fonamental i una part de la seva creixent importància rau en què molts, quan encarreguen un projecte, volen saber "com quedarà". Encara que sigui lícit voler saber en què s'inverteix els diners, la veritat és que no es pot assegurar com quedarà. Crec que molts dels meus col·legues estaran d'acord amb mi si els hi dic que nosaltres, els arquitectes, tampoc sabem exactament "com quedarà". És més, una part fantàstica del nostre ofici és que l'obra sempre et sorprèn. Però no saber "com quedarà" no vol dir que no sapiguem on volem anar a parar, o que fem de l'arquitectura un joc de daus; vol dir que ens ho imaginem com quedarà. Jutjar un concurs és, per tant, una cosa complicada perquè el que s'ha de triar no és un projecte tal com quedarà, sinó escollir un camí i un procés previsible.

Es jutja a partir d'imatges que ens menteixen piadosament sobre "com quedarà". Això té encara un altre inconvenient més greu, i és que els edificis s'acostin perillosament al seu render, com en el cas que ens ocupa. Actualment, aquesta perversió ha dut a una manera de fer arquitectura que, emparada en el "minimalisme", ha acabat per reduir (en el pitjor dels sentits) un edifici a pocs elements i una desproporcionada quantitat de gatgets i "instal·lacions", com es pot llegir en la descripció de l'edifici guanyador del concurs. L'arquitectura ha reduït tant els seus elements que ja no se la reconeix. Queda, això sí, alguna cosa del volum, però tan emmascarat sota la tirania de la composició per "plans" que quasi no es manifesta. Aquesta reducció d'elements porta, en aquest cas, a una construcció de grans panys cecs, a una nul·la sensibilitat cap a la cantonada, i a la desaparició de finestres; substituïdes per estrets talls que recorden una guardiola múltiple o bé queden amagades darrere de lames quilomètriques que recorren tot el front d'aquesta construcció d'oficines.

L'edifici potser complirà tots els paràmetres (quina paraula!), estarà dotat de tota mena de cablejats, serà eco-eficient i estalviarà CO2, faltaria més, però amb això no n'hi ha prou. Com deia Le Corbusier: ho té tot, però no emociona, no és arquitectural. No em crec que entre els deu equips seleccionats per aquest concurs no hi hagués un projecte millor, no m'ho crec. El que sí em crec és que els que han triat aquest no estan a l'alçada dels equips presentats, com comença a ser habitual en els concursos d'arquitectura. Per què les institucions es prenen tantes molèsties per seleccionar els equips que participen en els concursos i no es prenen les mateixes per formar uns jurats a l'alçada? Si no s'entén a l'alçada, vull dir formats per arquitectes de la mateixa vàlua dels que participen i que entenguin, sense recórrer al compliment de paràmetres, si el que tenen davant dels ulls és un edifici o "una construcció d'oficines eco-eficient". Si les seleccions es fan atorgant punts a les diferents exigències de l'edifici i el resultat és una suma de punts és molt probable que l'edifici no es valori de forma unitària, jutjar això no és passar la ITV. Davant de resultats com aquest ara caldria exigir que l'edifici que es construeixi sigui exactament així i, si no, és un frau. Estic segur que l'edifici que es construirà, com sempre acaba passant, no serà igual. De fet, ara entre els diferents renders i perspectives del projecte guanyador ja comencen a haver-hi petites diferències. Aleshores, què es valora en les concursos d'arquitectura? Ja els ho diré: la seva enginyeria! Si els concursos serveixen per fer coses així, acabem amb els concursos! Els responsables de l'Incasòl diuen que aquest edifici situarà l'institut "en un dels punts emblemàtics de nova arquitectura"(sic). La veritat: no!

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 25 de diciembre de 2008