Olivier Messiaen, l'anhel etern

Olivier Messiaen (Avinyó, 1908-París, 1992), de qui ahir es complien els 100 anys del seu naixement, pertany a una generació d'artistes francesos de tradició catòlica que al llarg del segle passat van bastir un corpus intel·lectual i creatiu sense correspondència en d'altres països europeus. Autors com George Bernanos, Charles Péguy o Antoine de Saint-Exupéry van sentar les bases d'una espiritualitat compromesa amb la modernitat i enemiga declarada de la xaroneria tradicional lligada a aquesta cultura. En el terreny musical, la figura cabdal d'aquest moviment ha estat sense dubte Olivier Messian, pianista, organista, compositor, ornitòleg i, com a home de fe, estudiós de la figura de Sant Francesc, a qui va dedicar una òpera monumental. La densitat espiritual de la seva obra és profundament colpidora i plena de suggeriments. A Catalunya, aquesta obra ha estat coneguda de forma intermitent. La carta inèdita que es publica en aquesta pàgina demostra la sintonia que es va establir entre el músic i Eduard Toldrà, que en plena postguerra, li va estrenar amb l'Orquestra Municipal de Barcelona Trois Tôlas. Segurament, les autoritats encarregades de l'ordre públic ignoraven el compromís de Messiaen amb la llibertat, compromís que el 1940, després de la batalla de França, el va dur a un camp de concentració alemany, on va escriure el seu celebradíssim Quartet per la fi dels temps, una de les grans referències morals de l'horror de la guerra moderna. Aquesta primera escletxa oberta per Toldrà ha tingut alguns continuadors. Compositors com Joan Guinjoan o Carles Guinovart són admiradors de vella data de la "filigrana tímbrica" del gran mestre francès que, fill del seu temps, va ser també fortament influït pel misticisme orientalista. Guinovart, que va ser deixeble de Messiaen a París a partir de l'any 1974, n'evoca la figura i desvetlla algunes de las claus de la seva música en suspensió, eternement anhelant però sempre confiada en un més enllà que posi fi al dolor i la injustícia.- AGUSTÍ FANCELLI

- Exordi. No és cert que Olivier Messiaen hagi mort, ja que la mort irrevocable és l'oblit. El seu record per als qui el vàrem conèixer seguirà vivint en nosaltres. Els grans mestres, autèntics artistes, perviuen en la vivència contínua que desprèn la seva obra. La llavor que van plantar ha fertilitzat, i som nosaltres, receptors d'un misteri que ens intriga, els qui, amb la nostra escolta musical, som capaços de donar-li vida. El gran artista no mor o, potser invertint els termes, la seva obra és motiu de vida per a nosaltres. L'hàlit vivificador que desprèn la seva música, a manera de Pentecosta, té la capacitat de transformar-nos. Com a la música de Bach, també a la seva hi trobem la metafísica, emanació cristiana que situa la vida de l'esperit en el més enllà, estat definitiu vers el qual tot el seu art ha sospirat (Le banquet celeste, L'Ascension, Le corps glorieux...). La desitjada eternitat ha vençut el temps històric, el seu anhel d'entrada al Paradís es consumà finalment, ara fa 16 anys, el 27 d'abril de 1992.

- Qui étais vous, Olivier Messiaen? El diccionari ens dirà: nascut a Avinyó, 10 de desembre de 1908, fill de P. Messiaen i de la poetessa Cecile Sauvage, un fred catàleg d'obres i poca cosa més. Però això ens diu molt poc, fet i fet, del misteri que envolta l'obra d'un creador, del què i el com del seu complex univers. A un compositor se'l coneix escoltant les concomitàncies que reverberen en el nostre esperit, vivint la seva pulsió expressiva, en instants precisos, de vegades preciosos, màgics! Qui no s'ha sentit transportat per la serena intemporalitat de la llarga arcada del violoncel en la puresa d'aquella Louange à l'Éternité de Jésus del Quartet per a la fi del temps?

La seva preocupació pel ritme el porta a l'estudi dels tâlas de l'Índia, treball que mostra la seva inesgotable curiositat envers la música de l'Orient, on l'estructura rítmica té una importància cabdal. Ritmes simètrics i frases palindròmiques, que s'emmirallen i es poden llegir en els dos sentits. Hi ha, per descomptat, una mística numèrica en els ritmes de Messiaen; una mística que es complau a potenciar els nombres primers, cinc, set, onze, en contraposició a la quadratura de la frase clàssica. Gran amant de la natura, declara els ocells com els seus millors mestres. Per conèixer-los no es conforma a contemplar fascinat l'espectacle de l'albada; necessita submergirse en la frondositat del bosc (el bosc francès, certament, però també el bosc asiàtic, japonès, americà...) per assitir, subreptíciament, al concert extraordinari del Réveil des oiseaux, despertar dels ocells en l'instant precís en què apunta l'aurora. Moment màgic en el qual tots els cantors, seguint el cop de batuta d'un director invisible, entren simultàniament per oferir cadascú a l'encant del món els atributs prodigiosos de la seva veu. El compositor, abrigat amb mitenes, llapis i bloc pautat, pren al dictat, com a testimoni mut d'aquest món natural, les més variades refilades, fins al punt d'identificar-les musicalment. És així que composa un completíssim Catalogue d'oiseaux (per a piano sol) un ric catàleg de cants d'ocells dignes del més exigent ornitòleg.

- Irisació sonora. Messiaen ha estat un dels compositors més prolífics del nostre temps. La seva obra és realment abundant en tots els àmbits, si bé destaca, en particular, l'obra per a piano i per a orgue. Un dels trets més atractius del seu personal univers és, sens dubte, la coloració de la seva harmonia, carregada sovint de densos acords de cinc, sis, vuit o més sons diferents, que, sovint, són el resultat de posar en joc modes cromàtics (anomenats també "de transposició limitada") i combinacions sonores que l'autor es complau a relacionar amb la noció visual del color. Aquest sistema modal, que el jove organista de l'església de La Trinité, a París, practicava diàriament en les improvisacions a l'orgue, té un caràcter harmònic de suspensió perpètua, sense polarització, eternament anhelant. Així, ens permet classificar els seus modes dintre d'una gamma sonora que relaciona amb una varietat calidoscòpica de colors visuals que l'autoritza a parlar amb propietat d'irisació dels sons. Sorgeix així, amb freqüència, dintre del vocabulari místic i visionari de les seves obres, la imatge de l'arc de Sant Martí (Foullis d'arcs-en-ciel, pour l'ange qui annonce la fin du temps). Tal com s'esdevé en la descomposició de la llum, la fusió que representa el conglomerat de sons, aquesta con-fusió dels sons simples dintre de l'espectre global, dóna una coloració específica a cada mescla que determina el mode respectiu en qüestió. Messiaen arriba a dir que visualitza les combinacions de sons, i fa una relació dels colors corresponents a cadascun dels modes. Aquesta serà una constant al llarg de la seva obra.

El contacte diari i el coneixement profund de l'instrument de l'església amb la seva registració, pletòrica i subtil, aguditza la relació dels timbres i afavoreix el pensament orquestral. No és gens rar, doncs, que obres com L'Ascensió (1934), que nasqueren al caliu de l'orgue, trobin un ressò immediat en la sonoritat de l'orquestra. La Simfonia Turangalîla, en la qual, a una orquestra immensa afegeix les ones Martenot, que aporten una nova projecció sonora (fou oferta per primera vegada a Barcelona amb l'Orquestra Municipal a les ordres d'Eduard Toldrà) o el títol significatiu de Chronochromie (temps-color) mostren el valor que prenen en la seva obra, l'exotisme i l'ebullició sonora dels timbres.

Organista, pedagog, ornitòleg i magnífic orquestrador, l'escriptura pianística de Messiaen és també d'una exquisidesa fabulosa, continuadora de la tècnica virtuosa del segle XX. En el piano, ha deixat un gran i abundós testimoni del seu art. Només cal citar aquell ample mosaic (autèntic breviari del piano contemporani) dels Vingt regards sur l'Enfant-Jésus, les Visions de l'Amen per a dos pianos, Oiseaux exotiques, amb orquestra, o els revolucionaris Quatre études du rythme, d'una concepció trascendental per testimoniar-ho.

Ahir es van complir els 100 anys del seu naixement, una efemèride transcendent per a la música francesa i pels esperits sensibles a la bellesa i el gran art.

Carles Guinovart i Rubiella és compositor i catedràtic d'Anàlisi Musical i Composició a l'ESMUC.