Utopies

La ciutadania té fam d'utopies. La duresa de la realitat s'encarrega de fornir cada dia la legió dels qui fan actes de fe. Ja fa molts anys, un ministre franquista -Gonzalo Fernández de la Mora, tecnòcrata per a més senyals- va escriure l'assaig El crepúsculo de las ideologías. Ell feia un acte de poca fe en la utopia. Fernández de la Mora volia sepultar sota el ciment els corrents de pensament crítics. Però les ideologies semblen més vives que mai, i pintades com la dels àcrates argentins: "Estamos hartos de realidades, queremos promesas" troben entusiastes deixebles lluny de casa.

Dissabte passat, el president electe dels Estats Units va anunciar, en el seu discurs (radiofònic! com si tot ens retornés a l'època roosveltiana de les samarretes imperi), un ambiciós pla per combatre la crisi econòmica. Els diaris van obrir pàgines amb la singular promesa de reconstruir Amèrica. La premsa parlava del New Deal del segle XXI amb escoles mai vistes, modernització dels hospitals, extensió de xarxa de banda ampla, grans inversions en obra pública...

Mesures molt concretes per un país que intenta guarir-se d'anys de governs incompetents. Un sol detall: Obama no va donar ni una sola xifra sobre la inversió. Però de ben segur els americans que escoltaven el missatge radiofònic van sentir-se confortats espiritualment, malgrat que aquesta inconcreció deu resultar difícilment comprensible a la pàtria del pragmatisme.

Alguns congressistes agosarats van xifrar el pla d'Obama entre els 400.000 i els 700.000 milions de dòlars. Però el president electe guarda silenci sobre les concrecions, conscient que el país necessita cosir les ferides de l'ànima. Estats Units, igual que bona part del món, vol rescatar de l'oblit il·lusions, projectes de futur... passar full del forat negre de les administracions neoconservadores. De fet, no hauria d'estranyar tant que la fe en la utopia acabés recalant al país que va ser escenari de la revolta de Haymarket. Aquella mítica de Chicago, en què es demanaven vuit hores per treballar, vuit hores per estar a casa i, el més important, vuit hores per als somnis.