_
_
_
_
Lletres

Agustí Bartra, l'etern retrobat

Aprofitant el seu centenari, tot un seguit d'actes i iniciatives recuperen la figura d'un dels poetes més importants i desconeguts de la llengua catalana del segle XX

Tota cultura té autors de qui es pot dir que tenen mala sort; un exemple ben clar d'això és -a casa nostra- el cas d'Agustí Bartra (1908-1982). Poeta de l'exili republicà, poc conegut pels lectors, de qui van circular tota mena de tòpics i a qui la commemoració -aquest any- del centenari del seu naixement ha coincidit amb la d'una escriptora tan popular i recordada com Mercè Rodoreda.

Bartra ha estat, entre nosaltres, un autor fosc i difícil; un il·luminat a qui es va tenir durant molts anys marginat, considerat com un simple epígon de Walt Whitman; un autor bilingüe a qui no es va acabar de perdonar el fet de tenir una part important de la seva obra en castellà. Tanmateix, la potència dels seus versos i la seva història personal -que exemplifica tota una època de la nostra literatura- fan que aquesta recuperació hagi estat del tot necessària. Motiu pel qual aquest 2008 estem assistint a un veritable esforç per tornar el seu treball a les prestatgeries de les llibreries i per mostrar-lo a una nova generació de lectors, que trobaran en els seus versos temes tan actuals com la identitat, la guerra o l'aventura dels desplaçats, d'aquells que es veuen obligats a deixar la seva llar per fugir a un país que no és el seu.

Testimoni de la crueltat humana, l'experiència als camps de presoners del sud de França -en acabar la Guerra Civil- i l'enyor dels exiliats al continent americà és una constant en tota la seva feina. Records i reflexions que nodreixen dos dels seus millors llibres: Odisseu i Crist de 200.000 braços, ara reeditats. Aparició que coincideix amb l'any d'activitats a l'entorn de la seva persona que li està dedicant l'Ajuntament de Terrassa, o amb l'estrena -a l'Espai Brossa- de la darrera obra de teatre que va escriure: L'hivern plora gebre damunt el gerani. Un nou interès per un autor de qui encara es localitzen textos nous, com la recent troballa a la Biblioteca de Catalunya d'un poemari inèdit de l'any 1938, titulat Rapsòdies a la mort d'un soldat i altres poemes.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_