Mecenes

Vivim temps difícils i, com és lògic, ja s'han anunciat retallades dràstiques dels pressupostos públics. Es tracta de fer front a les nombroses despeses socials que provocarà aquesta gran crisi conseqüència, diuen els experts, de la cobdícia dels poderosos. Gairebé segur que una de les víctimes de la retallada serà la cultura. Les institucions tindran menys diners per fer el mateix que feien i poca cosa es pot esperar d'un patrocini privat que fins ara només ha entès el mecenatge des d'una perspectiva materialista. És a dir, més que mecenatge el que s'ha fet, en general, és màrqueting i propaganda, i quan vénen mal dades, ja se sap, això és el primer que es retalla.

De filantropia, estrictament parlant, n'hi ha hagut poca. La majoria d'empreses, fundacions o particulars prefereixen tenir el seu propi centre i programa per tal que quedi clar de qui és què. Per això s'asseguren que el seu nom surti ben gran per tot arreu. D'acord que les lleis potser no ajuden gaire, però això no importaria tant si en lloc de beneficis fiscals el que es busqués amb el p atrocini fos retornar a la societat una part del que ells han guanyat (i aquí penso en la indústria turística, tan beneficiada ella dels esforços culturals i tan mesquina a l'hora de col·laborar-hi).

Ara que es parla tant de reformar el capitalisme i de la necessitat de recuperar l'ètica i la moral, seria un bon moment perquè empreses, bancs i particulars recordassin que la cultura forma part del que se'n diu I+D. La cultura, i especialment la contemporània, és una inversió a llarg termini de la que no es poden esperar rèdits instantanis, però que si no es fa tota la societat hi surt perdent a la llarga. Ells també. Ja que l'Estat ha sortit a salvar els capitalistes i segueix assumint, al nostre país, gran part de les despeses de les institucions culturals bàsiques (biblioteques, teatres, museus..), potser estaria bé que també els capitalistes assumissin que poden i han de contribuir a millorar la cultura de tots. Amb espècies (com, per exemple, donacions per enriquir les col·leccions dels museus públics) o amb diners. Llavors sí que es mereixeran el nom de mecenes.