Art en alerta

Polèmiques, crítiques, acusacions i recriminacions, però també alegries, satisfaccions i dades positives. El sistema d'art català viu moments agitats i tots els seus agents -artistes, comissaris, conservadors, directors, galeristes i gestors culturals- es debaten entre inauguracions i comunicats, projectes i reivindicacions. El cas del Centre d'Art Santa Mònica -que inaugura demà les darreres exposicions de l'etapa Barenblit, inclòs un espai de consulta amb materials sobre els conflictes derivats de les actuals polítiques culturals- ha posat de manifest les contradiccions i les fallades del procés de reajustament del panorama museístic, iniciat amb el reconeixement de l'hegemonia del Macba per part de les institucions, que ha derivat en una sèrie de desequilibris i crisis internes.

"Calia un canvi al CASM, però amb una reflexió prèvia i un concurs" diu Marzo

"Els artistes emergents que comencen no tenen cap espai institucional", opina Nogueras

Tresserras segueix buscant emplaçament per al centre d'art que va prometre

Els centres sorgits en diverses poblacions es deuen a la voluntat política dels ajuntaments

Ara la crisi econòmica pot ajudar a desestabilitzar un sistema amb infraestructures encara dèbils i ja de per si subjecte a una evolució contínua per la seva pròpia naturalesa. Una evolució que també ha propiciat tendències positives com l'aparició de galeries dedicades a la promoció d'arte jove i experimental, que s'estan guanyant un reconeixement internacional i l'expansió territorial, que es plasma en centres com la Panera de Lleida, l'Espai Zero 1 d'Olot, el Museu de l'Empordà, els projectes de Vic i Tarragona i el Bòlit de Girona, tan recent que encara no té seu.

- Grans institucions i art jove. "El tancament d'espais expositius implica la pèrdua del llarg i difícil treball de creació d'una infraestructura artística diversificada. El Nivell Zero es proposa donar continuïtat a una sèrie d'experiències que s'han perdut. Hi ha molts espais d'aquest tipus a les ciutats que els nostres polítics admiren. Tot i que han obert noves galeries, cal recordar totes les que han tancat, el que crea no només un dèficit, sinó una inestabilitat del sector, que no arriba mai a refermar la seva infraestructura", afirma Sergi Aguilar, artista i director de la Fundació Suñol, que ha contemplat un espai, el Nivell Zero, per a propostes joves, alternatives i experimentals.

De fet, si bé existeixen algunes sales centrades en la promoció de l'última generació (com la Sala d'Art Jove o els Centres Cívics Can Felipa i Sant Andreu), falten espais tant per a l'art emergent més experimental i d'investigació com per als artistes de mitja carrera. Seguint una tendència que manifesten museus i centres d'art internacionals, també les grans institucions de Barcelona van contemplar un espai per a l'art emergent i la seva labor va ser en molts casos admirable. És el cas de l'Espai 13 de la Fundació Miró, La Capella del Palau de la Virreina, la Sala Montcada de la Fundació La Caixa i la programació temporal de la Fundació Tàpies.

- El cas Santa Mònica. La reconversió del Centre d'Art Santa Mònica (CASM) en un centre multidisciplinar dedicat a la cultura, l'art i el pensament, confiat a la direcció de Vicenç Altaió, va arribar després de mesos d'insatisfacció per l'endogàmia i l'escàs públic de la programació del director Ferran Barenblit. No per haver estat llargament anunciada, la notícia va ser menys traumàtica. Sota l'ègida de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC, www.aavc.net), les més influents associacions del sector es van manifestar en contra de la decisió del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, instant-lo a convocar un concurs públic per designar el nou director i a mantenir un centre per a l'art emergent.

"El CASM és l'última línia roja, seguirem negociant, però anem a la guerra", adverteix el comissario Jorge Luís Marzo, membre (el paper del portaveu no es contempla) de Cultura de Base (CdB, www.culturadebase.net), una plataforma que va aparèixer arran del cas CASM "com a reacció a la deriva de la política cultural". La nova plataforma ha reunit més de 350 firmes de col·lectius, associacions i agents del món de l'art, en un comunicat que lamenta "l'intervencionisme de la Conselleria de Cultura" i demana "un canvi de rumb que tingui en compte les veritables necessitats d'una activitat cultural independent i de qualitat, amb respecte i d'acord amb el sector". "No neguem que el CASM necessitava un canvi, però havia de passar per una reflexió prèvia i un concurs", resumeix Marzo.

Malgrat les nombroses adhesions al document, molts artistes, inclosos Francesc Torres i Eulalia Valldosera, s'han manifestat a favor del canvi i molts també veuen amb optimisme el rumb que podria imprimir-hi Altaió. "És cert que les figures rellevants no s'impliquen i que molts artistes de 40 anys en amunt estan encantats", admet Marzo. Per la seva part, Altaió no es cansa de repetir que tant l'art emergent como el més consolidat seran àmpliament representats, que encarregarà exposicions a joves comissaris i que no hi ha motiu de preocupació.

- El texit i les puntades. En un dels apocalíptics comunicats emesos durant la crisi del CASM, les associacions del sector denunciaven el deteriorament del teixit expositiu de la ciutat, a causa de "la desaparició de Metrònom

[l'espai del col·leccionista Rafael Tous, que va tancar el juny de 2006], la renúncia de l'Espai 13 de la Fundació Miró, la reconversió de La Virreina en un centre de la imatge i la desactivació de la Sala Montcada, engolida per CaixaFòrum". Aquesta última acaba de tancar, després d'haver estat traslladada del seu espai original al carrer Montcada i de dues temporades amb propostes de discontinu interès a CaixaFòrum.

"La Caixa ha anat perdent progressivament el seu interès per l'art contemporani per anar potenciant activitats educatives o socials, acompanyades de mostres innòcues, molt allunyades de propostes com L'art i el seu doble, que la van situar en el centre del debat artístic", apunta l'artista i investigador Octavi Comeron, impulsor del projecte La Fàbrica Transparent. Els responsables de La Caixa asseguren que el tancament obre un període de reflexió del qual sortirà un programa de suport a l'art jove més articulat i desvinculat de les limitacions físiques d'una sala, que ja no era l'espai emblemàtic dels seus inicis. A l'espera que s'anuncïin els nous projectes, que podrien involucrar també la Mediateca, de moment la programació 2009 no inclou cap iniciativa dirigida a l'art jove i experimental.

"L'Espai 13 de la Fundació Miró està completament desvinculat del teixit local, en les darreres temporades ha programat obres produïdes a França i artistes emergents japonesos, i ara presenta un projecte totalment endogàmic per reflotar el nom de Miró en relació amb la creació jove.

Per altra banda, per no ser criticats Iván de la Nuez a la Virreina i Nuria Enguita a la Fundació Tàpies es van blindar fins a tal punt que van evitar qualsevol relació amb la ciutat", sosté Marzo, donant veu a una opinió difusa que lamenta l'apatia del Palau de la Virreina i es pregunta com, malgrat tot, el seu director ha aconseguit mantenir-se aliè a les crítiques durant tants anys. Quan De la Nuez deixi el càrrec a finals d'any, l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) haurà de decidir si convoca un concurs o s'acull a la seva titularitat, com va fer la Conselleria en el cas del CASM.

- El paper del Macba. "Els canvis recents al Macba i la Fundació Tàpies [Laurence Rassel acaba de substituir Enguita com a responsable de projectes] i els que s'esperen a la Virreina generen inquietud. cal esperar, però mentre no es visualitzen els programes hi ha incertesa", indica Florenci Guntín, secretari de l'AAVC. "El Macba no cobreix l'art més jove i incipient i fa falta una institució que faci aquest paper d'aglutinador i funcioni d'enllaç amb els espais comercials", afirma Miguelangel Sánchez, propietari d'ADN, una de les galeries obertament centrades en la promoció de l'art jove, que s'estan guanyant un espai aals circuits internacionals, gràcies també -tot sigui dit- a les ajudes del departament de Cultura per participar en fires, un programa de suport que troba ampli consens entre els galeristes.

"Ara que per un motiu o altre molts d'aquests centres satèl·lits estan desapareixent és important que el Macba s'impliqui. Els artistes emergents de trajectòria curta, però en alça, no tenen cap espai institucional, el CASM era l'únic que ens representava, va afavorir les relacions i va fer una important labor de promoció dels artistes catalans a l'estranger a través de l'Arxiu Dossiers (www.centredartsantamonica.net)", opina Alex Nogueras, de la galeria NoguerasBlanchard, de retorn de Londres, on un dels seus artistes, Wilfredo Prieto, va rebre el premi de la Fundació Freeze.

- Un, deu, cent centres d'art. Obligat per la dimissió de Barenblit i la resposta del sector, el conseller va prometre un nou centre d'art i va assegurar que estava buscant l'emplaçament més adequat amb l'Ajuntament. "Ho va intentar amb el Canòdrom, que és inviable; amb el Palau Macaia, afectat per una reforma urbanística; i fins i tot amb Tecla Sala de L'Hospitalet, els responsables del qual encara estan sorpresos. L'actuació del conseller és una mescla d'arrogància, prepotència i desconeixement", denuncia l'AAVC. La plataforma CdB, que coincideix amb aquesta valoració, demana que es mantingui la dotació de 750.000 euros del CASM i que no s'interrompi la seva programació.

"Evidentment, com més espais, més opcions de presentar projectes, però més que un centre d'art el que cal és un canvi de mentalitat. Falten espais de 100 m2 amb interlocutors internacionals, que programin amb la voluntat de superar les fronteres de la ciutat. Falta també un sistema per generar els contactes internacionals, és a dir, convidar comissaris a visitar els artistes locals, que podria cobrir-se mitjançant el Llull, l'ICUB i l'Arxiu Dossiers i crear un espai de residència per a artistes de mitja carrera, que podria ser Hangar si canviés d'idea i els artistes cobressin per ser allà i no al revés", indica Martí Manen, comissari català afincat a Estocolm, membre de la plataforma A-Desk (www.a-desk.org).

Tot i que no farà marxa enrere amb el projecte del nou CASM,Tresserras segueix buscant un emplaçament per al centre d'art que va prometre, el director del qual es nomenarà a través de concurs. "Hi ha gent que viu la situació amb molta preocupació i dramatisme,

però les pressions no influiran en el criteri. Segueixo pensant que els dos projectes haurien pogut conviure a l'espai del CASM, però ja que no sembla possible, estem buscant un lloc que pugui entrar en

funcionament de forma immediata", asegura el conseller, de retorn de Mèxic, molt satisfet per l'acollida reservada a la cultura catalana.

Tresserras s'ha reunit amb l'Ajuntament i la Fundació la Caixa per estudiar la possibilitat d'utilitzar el Palau Macaya, anterior seu del centre cultural de l'entitat, abans que es faci efectiva la reforma urbanística, la qual cosa li donaria tres anys de temps per trobar una altra seu definitiva.

Decidit a fer callar els qui l'acusen de no tenir una política cultural articulada respecte a l'art contemporani, va mantenir reunions amb els responsables de les associacions de galeries "per ajudar a dinamitzar el sector i organitzar, si cal, alguna iniciativa conjunta potent amb les diverses associacions". També va contactar amb les fundacions privades, "per augmentar la seva visibilitat, començant per millorar la informació, habitualment molt tòpica, de les guies turístiques".

"Estem negociant els pressupostos i, malgrat que no creixerem en recursos i que s'han eliminat algunes partides, mantindrem els compromisos.Molts sectors es troben en una situació d'emergència, però la dotació que es destinarà al projecte Altaió no afectarà la del centre d'art", assegura el conseller, que està buscant també una seu per al Consell de les Arts, que després de superar els darrers tràmits hauria de "treballar a ple rendiment a partir del pròxim gener".

- La política territorial. Segons l'AAVC, l'impuls als centres abans esmentats, sorgits en diverses poblacions de Catalunya, es va produir gràcies a la voluntat política dels ajuntaments. "El programa de construcció d'una xarxa de centres d'art podia haver avançat de forma més ràpida i amb més determinació si hagués rebut el suport

real del Departament de Cultura, que ha elaborat un pla d'infraestructures, el PETCAT (2008-2018), que posa l'accent en aspectes com la demografia i la construcció d'edificis, oblidant els ecosistemes artístics i penalitzant les bones iniciatives del territori", assegura Guntín. "Es tracta d'un pla global d'infraestructures, que vincula cultura i mitjans de comunicació, per tal de garantir l'accés

a la informació i el coneixement a tot el territori", matisa Tresserras.

"El departament de Cultura està realitzant bones actuacions en el territori. El que falta és una col·lecció d'art contemporani institucional, similar als Frac,els fons regionals francesos, amb els quals poder abastir els raquítics fons dels nostres museus", indica Glòria Picazo, apuntant una antiga reivindicació del sector. "Plantejar una col·lecció institucional significaria donar suport a artistes i galeristes i alhora crear patrimoni", afegeix Noguera, que com ADN i altres firmes, centrades en la creació més jove i experimental, pertany a l'associació de Galeries Independents de Catalunya.

- De Barcelona a Venècia. En aquesta conjuntura, l'Institut Ramon Llull (IRLL), el braç cultural del Govern a l'estranger, llança un concurs per nomenar el comissari del Pavelló Català a la Bienal de Venècia, un projecte amb un pressupost de 500.000 euros, més el lloguer de l'espai. "Vist aïlladament, sense contextualitzar, la proposta és interessant, però considerant com opera l'IRLL en suport a la internacionalització dels artistes catalans i la greu situació actual,l'operació Venècia és obscena, provinciana i exponent d'un absolut desconeixement del sector artístici una greu descoordinació en el Govern", sosté Guntín.

Després d'un procés d'elecció impecable, només emmascarat per l'amenaça de dimissions del jurat en solidaritat amb el CASM, ha estat nomenat Valentín Roma, amb un projecte crític, molt onceptual,

poc visual i gens promocional. Molts ho consideren un càstig del jurat a Tresserras per no acatar el Codi, altres ho veuen com el tancament d'un compte obert entre el conseller i Manuel Borja-Villel, el cada vegada més totpoderós director del Reina Sofía i president del jurat. Els artistes elegits són el col·lectiu SizeSite, Daniel García Andújar i Pedro G. Romero, que van manifestar en diverses ocasions la seva actitud crítica cap a aquest tipus d'esdeveniments. "El 2001 Estrella de Diego em va convidar a exposar al Pavelló Espanyol, però vaig preferir participar en la col·lectiva de Szeemann, perquè aquell era el context que em pertanyia, amb els curadors i artistes que havien creat les bienals perifèriques, com Istambul,Kwangju i Johannesburg, on es lluitava per eliminar fronteres i ni tan sols hi havia pavellons nacionals", recorda Eulalia Valldosera, que inaugurarà una gran exposició amb peces participatives inèdites al Museu Reina Sofía de Madrid, el febrer. No tot són males notícies, el debat només acaba de començar.