Més enllà
Quan John Huston, el famós director d' El falcó maltès i d' Els dublinesos, va visitar el poble on vivien els seus avantpassats irlandesos, els Houghston, aquests no van tardar gens a parlar-li, primer, de falcons, i després de morts, d'alguns dels morts de la família, d'entre els quals destacava el seu oncle-avi Walter, que va morir vint anys abans. "Ahir mateix, mentre estàvem berenant a la terrassa va aparèixer l'oncle Walter", li van dir. "Però com pot ser, si l'oncle Walter fa vint anys que descansa sota terra?", va preguntar Huston. "Exacte, va venir del cementiri amb el mateix vestit amb què el vam enterrar, va saludar tots els presents, es va asseure, va prendre un vi, va parlar una mica sobre les collites i se'n va tornar al cementiri". "Com? I vosaltres què vàreu fer?" "Res. Què es pot fer davant d'una insolència com aquesta?"
Humor irlandès? Exacte. És un humor que va més enllà de l'humor. Quan John Ford, el famós director de La taverna de l'irlandès (Donovan's Reef), va visitar el poble dels seus avantpassats irlandesos, els Finney, aquests li van parlar del seu nebot, que tenia una modesta casa en plena frontera entre el nord i el sud, entre territori britànic i irlandès. La línia fronterera passava exactament pel centre del menjador de la casa, i un dia van anar-hi uns funcionaris a preguntar-li què desitjava ser: britànic o irlandès. "Irlandès", va respondre immediatament. "¿Per què?", li van preguntar. "Perquè al nord fa més fred".
L'humor irlandès va arribar al seu punt culminant amb James Joyce, que va saber veure que el món funciona a través d'insignificàncies. La seva major troballa a l'Ulisses va ser haver entès que la vida està feta d'aquestes coses trivials. L'engany gloriós que va posar en pràctica va ser prendre allò absolutament mundà per donar-li una base heroica d'abast homèric. Col·locava coses molt serioses i enormes al costat d'altres que semblaven foteses, de forma que els sentiments eterns es carreguessin de futilitat i allò quotidià, en canvi, creixés de tamany fins a ser aclaparador. En aquest contrast ha residit sempre l'essència de l'humor irlandès. Un humor que el secretari de Joyce, el senyor Samuel Beckett, va portar a extrems difícils de sobrepasar. ¿Hi ha quelcom més humorístic que elegir de protagonista d'un film titulat Film a Buster Keaton, rei del cinema mut còmic, i deixar sec de qualsevol indici d'humor al públic, fins al punt que no quedi al final un sol espectador que, havent vist la pel·lícula no acabi rient d'una manera infinitament seriosa? Humor irlandès, sí. Un humor que va més enllà de l'humor, i més enllà de tot.
