Tractat d'heterodòxia

El fil secret de la història

Patrícia Gabancho

La Campana

357 pàgines. 17 euros

1982-2008. Aquestes són les dates de començament i final d'El fil secret de la història. I entremig, la vida, la maduració, l'emmagatzematge vital, biogràfic i documental de Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952), una catalana nascuda a l'Argentina que ja va sorprendre amb El preu de ser catalans, primera demostració que si hi ha quelcom a dir, si hi ha pòsit de coneixement, l'estil informal i el llenguatge planer no tenen perquè estar renyits amb l'èxit comercial. I, certament, aquest pòsit acumulat és la clau d'un llibre que retrata personatges rellevants de la nostra història; tots ells especials, heterodoxes, que van arriscar -guanyar i perdre no és el més important-, alguns coneguts, d'altres menys, però que van deixar petja, independentment de l' a posteriori reconeixement o no, que, com sabem, depèn no tant de mèrits sinó de conjuntures, lògiques de poder i altres circumstàncies.

Qui millor que l'autora per definir el seu treball: "anecdòtes, petites escenes, frases, detalls, que ens presenten uns catalans que es van atrevir a trencar motllos". Gerbert d'Aurillac, Alexandre Deulofeu, Ramon Llull, Nicolau Eimeric, Anselm Turmeda, Ramón Sibiuda, Cinto Verdaguer, Francesc Pujols, són alguns d'aquests catalans retratats per Gabancho. Però ni és això, ni és només això. El gran què del llibre, on es nota el pòsit de vida que dèiem, és en la descripció del moment històric -medieval, Renaixement, Renaixença-, del context polític i social -reis, bruixes, inquisidors, maçons- on aquests i tants d'altres personatges duen a terme la seva dèria personal.

A més a més, allò que fa la lectura especialment didàctica, atractiva, és la capacitat d'anar amunt i avall, històricament parlant, així com els comentaris que l'autora va insertant -segell marca de la casa- que ens retraten com a cultura i societat.

Què fan els catalans davant el Compromís de Casp? "Fan el que solen fer en els moments decisius de la història: arribar-hi barallats, que és un dels estats permanents del país, potser perquè el poder sembla provisional i sempre n'hi ha poc". Tot plegat empeltat de múltiples referències bibliogràfiques, malauradament mancades d'un espai de citació -per a tots els públics també hauria d'incloure els lletraferits- i un excés de teca, de massa històries, personatges i situacions que es queden curtes -donen per molt més!- per manca d'espai.

El fil secret de la història és un compendi d'heterodòxia catalana, que ens recorda, especialment als nascuts i socialitzats en època pujoliana, que encara que no ho sembli, a Catalunya som també país de rauxa. I que, com ens recorda l'autora, "sempre, al llarg de la història l'heterodòxia és la que fa avançar la cultura i sobretot el pensament". Més clar, l'aigua.