El plaer de la ciutat

Aquestes dates són per a molts les de tornar a la ciutat. Els darrers dies d'agost tenen la qualitat de permetre observar-la d'una forma inusual: buida, especialment de cotxes. Però no és sols aquesta buidor de diumenge, que n'és un component però no ho és tot, la veritat és que retornem una mica cansats d'aquest amant ocasional que és el camp i els petits pobles. Resulta banal dir que ens agrada la ciutat, és alguna cosa més, de fet ho és senzillament tot, el gust i el rebuig. Veure l'exposició de fotografies André Kertész, l'íntim plaer de llegir, a la sala de la plaça de Catalunya de Caja Madrid, resulta una coincidència agradable en aquestes circumstàncies. Potser per la buidor de les ciutats fotografiades. La mateixa buidor que va fer reconciliar Le Corbusier amb un París molt semblant al de Kertész un estiu de 1942. (Precisament Le Corbusier és l'autor de l'habilitació de la peniche per l'Exercit de Salvació retratada a aquesta exposició l'any de la seva inauguració, el 1929).

"Perquè una arquitectura sigui digna ha de ser utilitzada amb certa dignitat"

Les fotografies tenen en la lectura el seu motiu principal. Llibres oberts o en prestatges o llençats i sobretot gent llegint. Però encara que la lectura sigui el tema de l'exposició, la veritat és que aquesta és una de les millors mostres sobre la ciutat i l'arquitectura -tan magníficament barrejades- que hem pogut veure darrerament. Al fons de les fotos, darrere la gent, veiem ciutats: París, Nova York, Buenos Aires, Le Havre o Esztergom. Voreres, bancs, fanals, ponts o façanes ens permeten constatar allò que fa uns anys ens deia Manuel Ribas Piera: "de la ciutat en pensem i en parlem més que no pas la veiem"; aquestes fotos ens ajuden a veure-la precisament a través d'aquests elements quotidians. Aquesta impressió és tan forta que quan sortim de l'exposició un moment abans d'obrir la porta cap a la plaça de Catalunya amb la llum del migdia que tot ho fa fosc, "la veiem", exactament com una foto en blanc i negre. Poden comprovar-ho anant-hi, és oberta fins al proper diumenge 7 de setembre.

Una de les coses per les quals aquesta exposició és d'arquitectura és perquè hi ha gent a les fotos, gent llegint. L'arquitecte alemany Bruno Taut deia alguna cosa semblant a què a les fotografies d'arquitectura allò important no era l'aspecte dels espais arquitectònics sinó l'aspecte de la gent en aquests. Això, en aquestes fotos de Kertész es compleix com en un teorema. Qualsevol dels terrats novaiorquesos o parisencs en els quals la gent asseguda llegeix es converteixen en espais d'una qualitat incomparable malgrat la seva arquitectura pràctica feta de xapes de zinc, teles asfàltiques i xemeneies d'aspecte industrial. Si m'ho permeten podríem dir que perquè una arquitectura sigui digna ha d'estar ocupada o utilitzada amb certa dignitat. Si creuen que exagero pensin només en l'aspecte que té La Pedrera amb els turistes al terrat, i comparin.

A més de carrers i terrats, a l'exposició l'arquitectura és present gràcies a algunes fotografies de finestres. El Greenwich, París, Le Havre o Newtown a Connecticut són els llocs d'aquestes. Les finestres apareixen com un pont magnífic entre alguns interiors presents a l'exposició, convertits en ocasionals biblioteques, i el carrer, la ciutat. Finestres que són seients improvisats, prestatgeries de llibres, locutoris o pupitres; íntimes i alhora urbanes. A una de les parets de l'exposició es pot llegir una cita de Philip Roth: "Un llibre no es només un llibre, també és una porta", i hi podríem afegir: "La ciutat no és només la ciutat, també és un llibre". Benvinguts a casa!