Cartes i ficcions sense punt i final

I encara falta més Calders. Aquest any, La ciutat cansada no serà l'única oportunitat per retrobar-se amb l'autor de Cròniques de la veritat oculta . Això sí, algunes de les properes publicacions s'adreçaran més als estudiosos. És el cas de dues novel·les inacabades que veuran la llum a l'octubre o al novembre amb el segell de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en format d'edicions crítiques.

Malgrat estar menys elaborades que l'obra que ara es publica, la diversió no hi falta: és el que té Calders, que mai avorreix. Per exemple, a La marxa cap el mar, l'escriptor narra un intent per canviar els hàbits alimentaris dels indis del Yucatán amb la introducció a la seva dieta del peix. L'edició anirà a càrrec de Carlos Guzmán Moncada, especialista en la literatura catalana feta a l'exili mexicà. Calders va tirar endavant l'escriptura de la novel·la als inicis dels anys seixanta, just abans de tornar a Catalunya.

L'altra entrega a punt d'arribar serà Sense anar tan lluny, en una edició a cura de Valentí Rossell. Calders la va començar a escriure quan ja s'havia instal·lat de nou a Catalunya. Llavors ho va trobar tot canviat i part de la seva perplexitat la va transformar en ficció: el que va deixar escrit és precisament això, una reflexió sobre el pas del temps i les transformacions que provoca.

Però sense dubte, té un especial interès la selecció de la correspondència que Calders va mantenir amb el seu pare durant els anys de l'exili. La tria, a cura de Magda Alemany, l'estan preparant a la mateixa universitat on es conserven els seus papers i esperen que, en aquest cas, alguna editorial de les comercials s'interessi pel seu llançament, malgrat que diverses cartes ja han aparegut en publicacions universitàries. Són missives que abracen un període de 23 anys i una llunyania amb la família que comença el 1939, quan l'escriptor marxa a França abans d'embarcar-se cap a Mèxic i després de passar pel camp de concentració de Prats de Molló, per Tolosa de Llenguadoc i Roissy-en-Brie.

Al Fons Calders de la universitat hi ha centenars d'aquestes cartes, que en moltes ocasions tenen un caràcter purament familiar per evitar problemes amb la policia. El pare de l'autor, Vicenç Caldés i Arús, era un escriptor modernista de segona fila, que va deixar la literatura per concentrar-se en la producció del fill des de Catalunya. Es podria dir que, en certa manera, es realitza a través seu. Fins i tot, li fa de representant: el posa en contacte amb les editorials, li dóna notícia dels premis literaris...

Però el retrobament amb Calders no s'acaba aquí. La UAB, en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans, ja va crear un web (www.iec.cat/perecalders) i ara s'està construint una base de dades sobre l'autor on aviat es podran consultar i llegir tots els textos que va publicar a la premsa. Un material que creixerà amb les fotografies facilitades per la família amb l'objectiu que serveixin també per conservar el record d'un gran escriptor. Tot aquest llegat serà accessible dins de la Biblioteca d'Humanitats d'aquesta universitat.