Pel·lícules

Passo per davant del cinema i veig el cartell de la pel·lícula en lletres grosses: Dos colgaos muy fumaos. Sembla el típic títol de pel·lícula estiuenca. Per terrible que sigui, em dic, deu ser millor que aquella altra que es diu Postdata: te quiero. La qüestió és que Dos colgaos muy fumaos té un subtítol molt curiós: Fuga de Guantánamo.

Buscant-ne referències veig que el títol original és Harold and Kumar Escape from Guantanamo Bay (el film és la seqüela de les aventures d'aquests dos personatges, dirigida per Danny Leiner). Els dos personatges són asiàtics i un d'ells explica que li sap greu ser anomenat "Twinkie" per les seves amistats coreanes. Això fa referència, veig, a una marca de menjar del mateix nom. És una broma que no acabo d'entendre. Figura que el menjar en qüestió és "groc per fora, blanc per dins".

No em sorprèn una pel·lícula sobre Guantànamo. Ni tampoc una de dos penjats molt fumats. Però sí que em sorprèn una pel·lícula que ajunti els dos conceptes. Guantànamo no és la Guerra de Troia. És una "presó", si se'n pot dir així, que funciona actualment, i que hom diria que no permet fer-ne broma. Si Harold i Kumar es fuguen, fumats o no, de Guantànamo, no em sorprendrà veure que l'any que ve protagonitzen una altra pel·lícula que es digui, per exemple, Dos penjats molt fumats passen gana a Etiòpia.

De tota manera, tot és més honorable que fer el que va fer Roberto Benigni amb l'Holocaust a la pel·lícula La vida es bella. Una cosa benintencionada, on ell era l'únic presoner dels nazis que no duia el cap rapat (els rínxols queden bé per recollir l'Oscar) i on t'explicaven que sobreviure en un camp de concentració depenia de si eres enginyós i simpàtic com ell. Llàstima que els que s'hi van morir no ho sabien.