Federica Squarise

Hi ha polèmica entre Itàlia i Catalunya, explicava fa pocs dies La Repubblica, a propòsit de la manera com la premsa italiana ha tractat la tragèdia de Federica Squarise, la noia de Pàdua assassinada a Lloret de Mar. La causa, diu el diari italià, han estat les paraules del secretari general d'Afers Interns (definició aproximada) del Govern català. Joan Boada, en efecte, va acusar els mitjans italians de sensacionalisme -i en particular els que pertanyen a Silvio Berlusconi- per haver usat el cas de l'homicidi de la jove a fi de distraure l'opinió pública.

Fins ací, la prosa més o menys periodística. L'opinió pública italiana, diria jo, està ja prou distreta per necessitar un homicidi escandalós, i l'ambaixador italià a Madrid ja va qualificar les paraules de Boada com a "inacceptables i fantasioses". Sembla que el senyor Boada, després de defensar correctament l'actuació dels Mossos d'Esquadra, com era el seu deure, va afegir imprudentment: "Supose que d'aquesta manera la premsa italiana s'ha alliberat de la tasca de criticar el senyor Berlusconi per les animalades que fa en aquest moment amb la política interna del seu país." I més coses del mateix estil. Fantàstic: un homicidi brutal a Lloret (Le notti di Lloret de Mar és el títol d'un reportatge fotogràfic ben contundent... a la premsa italiana), crítiques a la policia catalana, resposta de Joan Boada pixant gloriosament fora de test, protesta de l'ambaixador.

"Així va el món dels sentiments morals i el món de les nacions, que és el que hi ha"

I dit això, o més coses que hi podríem dir, ¿quants dels lectors, llegint el títol d'aquesta columna, sabien qui era Federica Squarise? A Itàlia, els assegure que ho sabia tothom: el seu nom ha fet titulars grossos als diaris, a les ràdios i a les televisions durant dies i dies. A La Repubblica i al Corriere, no només als diaris "de Berlusconi". A Espanya, inclosos òbviament els mitjans catalans, els titulars eren mínims, gradualment amagats, com d'una notícia d'interès secundari.

Un crim repugnant a Lloret, Catalunya, Espanya, té una importància puntual, marginal, si la víctima no és espanyola. El mateix crim, vist des d'Itàlia, commociona la premsa i el país sencer. Perquè el dolor i la commoció, ja se sap, com la pietat, la solidaritat, el sentiment compartit i altres virtuts i valors, actuen només o sobretot si qui la desperta és dels "nostres": si és de casa, del mateix país, de la mateixa nació, de cos místic definit per les fronteres i els estats. Un mort espanyol a Itàlia serà gran notícia a Espanya. Una morta italiana a Espanya, ho serà a Itàlia. D'això se'n diu, exactament, nacionalisme moral i emocional. I així va el món dels sentiments morals i el món de les nacions, que és el que hi ha. Les collonades d'un polític, ni vénen ni van. Que tinguen bon estiu.