Glamur

Aquell conseller de la Generalitat que es queixava de la manca de glamur al món de la cultura catalana s'hauria de deixar caure per alguna de les cerimònies que celebren el fi de curs d'El cor de la ciutat. El culebrot més llarg de tota la història de la televisió nostrada ha convertit en una tradició la presentació de l'últim capítol de la temporada, i cada estiu convoca els actors que hi participen en una d'aquelles gales televisives que normalment fa tanta mandra de veure... tret per als fidels de la sèrie.

La d'enguany es va celebrar diumenge passat, al Palau de Congressos de Montjuïc, i la majoria dels intèrprets hi van acudir ben endiumenjats, en alguns casos en un estil ben contrastat al que els obliga a mantenir el guió d'aquesta ficció que busca la identificació amb les preocupacions, les alegries i la manera de fer de la gent del carrer. De tant en tant, algun casament, aquest final feliç que tant agrada als espectadors més romàntics, els permet donar brillantor a la indumentària. Però habitualment, la coherència amb els seus personatges no els permet gaires filigranes estètiques.

Els primers que es van mudar van ser els presentadors, per descomptat vinculats a TV-3, la casa mare d'El cor... Màbel Martí, Santi Millán i Susanna Bergés, un valor en alça de la cadena. Molt correctes en els seus papers, no van sortir, però, dels esquemes típics d'aquest tipus d'espectacle, tret de la brometa inicial en què Millán apareixia atrapat a l'AVE, impossibilitat per arribar a temps a l'inci de la gala. També l'espai es va condicionar com en les ocasions especials, llegeixi's aquí, principalment, la inevitable catifa vermella.

La majoria dels components de l'embolcall al capítol que acomiada la sèrie fins al setembre no va ser res de l'altre món. Tot i que la cadena va aprofitar alguns dels seus rostres més famosos per a donar-li lluentor i, de pas, esmolar les estratègies d'autopromoció. Roger i Joan Pere, que hi han triomfat amb 13 anys i un dia, van entregar el premi Catalunya plora als protagonistes del moment més melodramàtic de la sèrie; la cantant i actriu Mone va dedicar un tema a un dels personatges més emblemàtics, el Peris (l'únic que es manté des del principi, una continuïtat que es trencarà la propera temporada). La cançó en qüestió tenia una rima tan difícil que la intèrpret gairebé no podia apartar els ulls de la lletra. Les dues Maripaus, l'autèntica i la del Polònia, van entrevistar a duo els responsables de la sèrie. I així es va anar fent caliu en una vetllada que va tenir un dels millors moments en la paròdia de les suposades versions mexicana, esquimal i italiana de la sèrie.

Però tot això no eren més que afegitons al que realment importava al públic, conèixer el desenllaç d'algunes de les intrigues obertes. I, com era d'imaginar, veure que algunes no es resolen, sinó que es compliquen encara més. El de diumenge, amb el doble de durada de l'habitual, va ser el capítol 1.624 de la temporada. La vuitena, ni més ni menys. I des de TV-3 mantenen la porta oberta a què en vinguin moltes més. Perquè, glamur a part, aquesta mirada costumista a la societat catalana contemporània, amb les exageracions dramàtiques pròpies del culebrot, continua gaudint del favor del públic.