Una rèplica

Edia 5 de juny passat, el suplement Quadern d'EL PAÍS va publicar l'article de Xavier Monteys titulat Decret d'Habitabilitat. Una Al·legació. El text objecte de l'al·legació és la revisió del vigent decret 259/2003 corresponent a la cèdula i les condicions mínimes d'habitabilitat en els edicifis d'habitatges.

La lectura de l'al·legació em suggereix les observacions següents:

1.-La crítica de Monteys apunta més a la forma que al fons del Decret: ell mateix ho confirma quan, tot just iniciada l'exhibició de la seva erudició terminològica, manifesta literalment: "aquesta manera d'anomenar les coses, molt generalitzada en el text, és potser un dels aspectes més febles del decret".

2.-Sobre la comprensió del decret, Monteys afirma "haver après amb els anys que la confusió en el vocabulari és una expressió de la poca claredat d'idees". Sí, però també la confusió de determinats conceptes -la flexibilitat, per exemple- pot abocar a errar l'elecció del model destinat a il·lustrar-ne la seva condició. En aquest sentit observo que la planta de la Casa Planells de l'arquitecte Josep Maria Jujol és ben poc representativa, per cert, d'aquesta flexibilitat, tant si el terme flexible "és passatger, una simple moda" com si no.

3.-Després d'alliçonar el lector sobre l'arrel llatina de la paraula "armari" i l'origen àrab de "magatzem"; després de qüestionar la idoneïtat de dir-ne "peces" als diversos espais de la casa; després d'ignorar la diferència entre una galeria convencional i els "espais intermedis" -o de traspàs entre l'interior i l'exterior de l'habitatge, destinats a esmorteir la llum i la calor de l'estiu; després d'obsequiar-nos amb una fina ironia inspirada en l'adjectiu "preexistent"; després de separar el gra de la palla, ¿en què queda l'al·legació de Monteys?

4.-Llenguatge i vocabulari a part, l'al·legació es limita a reclamar l'ampliació de les habitacions a costa d'enxiquir la sala d'estar. La discussió d'aquest criteri, tan respectable com opinable, es troba, òbviament, englobada en el debat específic dels paràmetres dimensionals mínims recollits en el decret, un cop consensuats per la nombrosa representació de tots els estaments afectats -institucions, promotors, constructors, usuaris, arquitectes, etcètera-, congregats a les sessions de treball promogudes i tutelades exemplarment per la Direcció General de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge, amb el suport del Col·legi d'Arquitectes.

Conclusió: al marge de l'eterna discussió sobre la disjuntiva entre regular molt o poc; o de la conveniència de simplificar i depurar la farragosa redacció del text definitiu -inclosa la de la cèdula d'habitabilitat- el nou decret presenta, respecte dels anteriors, una sèrie de millores innegables. Són:

a) decreta l'adaptabilitat de tots els habitatges sense excepció.

b) faculta la ventilació forçada (mecànica) de l'escala;

c) creix fins a 2,70 metres la separació entre sostres, per facilitar el pas d'instal·lacions;

d) introdueix el concepte d'espai intermedi no computable en relació a la superfície útil de l'habitatge;

e) si bé tímidament, el decret recull el tema de la seva coordinació amb el planejament i les ordenances municipals.

Certament, el conjunt de mesures anunciades, destinades a substituir uns cànons obsolets, obre moltes expectatives inèdites en el món de l'habitatge en el benentès, però, que una evolució substancial dels tipus passa necessàriament per la flexibització de les fondàries edificables i podria arribar al seu zènit si fos possible prescindir de la vinculació del garatge a la casa.

El treball frec a frec amb Urbanisme és imprescindible. Tantmateix, també és imprescindible la modificació, o supressió, de la Norma tècnica que regula els patis de ventilació i il·luminació.

Lluís Nadal és arquitecte i un dels consultats en l'elaboració del Decret d'Habitabilitat.