José Tomás

Ara que Joan Laporta ha aconseguit esborrar Barcelona del mapa del futbol, del bàsquet i de l'handbol -aquest any ni un sol títol!-, sempre ens quedarà la Monumental. El torero José Tomás va triar l'any passat aquesta plaça per tornar, enmig d'una gran expectació, després de massa anys de retir espiritual. I aquest any ha repetit perquè tot i ser madrileny se sent unit sentimentalment a un escenari assetjat del qual ha sortit 15 vegades per la porta gran.

Ja no s'entén José Tomàs sense Barcelona: parc de paraules, sol expressar-se en català en boca del seu apoderat, Salvador Boix Angelats. I a falta d'èxits esportius o polítics, Barcelona comença a necessitar José Tomàs. El Libération, el diari emblema de l'esquerra francesa, n'és un bon exemple: no es va prendre massa seriosament el Fòrum i tampoc va trempar amb la semifinal de la Champions. Però el mes passat va tornar a desplaçar un enviat especial a Barcelona per descriure la grandesa de José Tomás.

Els més desmemoriats consideraran paradoxal que s'assocïi Barcelona als toros. Després de tants anys de campanyes políticament correctes i fúria antitaurina és normal que molts pensin que no tenim res a veure amb aquesta salvatjada. Però a principis del segle passat, Barcelona era una de les grans potències taurines. Aquí no s'havia vist mai una sardana -ho documenta Joan Lluís Marfany a La cultura del catalanisme- però hi havia tanta afició pels toros que era l'únic lloc en tot el món amb tres places funcionant simultàniament.

L'equívoc va venir després. Als inventors del catalanisme els agradaven molt les sardanes i gens els toros i així es va iniciar un camí que sense José Tomás hagués culminat amb la liquidació de la Monumental en nom dels grans valors universals. Hauria estat fàcil esborrar les empremtes incòmodes de la barbàrie, encarnada per Pablo Picasso, Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir -ara s'ha sabut que va cloure precisament aquí un llarg viatge secret de plaça en plaça- i tants altres bàrbars que van disfrutar de la Barcelona taurina que José Tomás ha despertat.