Esquerra de processons

L'esquerra catalana ha sabut connectar amb aquella inveterada tradició que durant el franquisme ens aixoplugava sota el pal·li protector del nacionalcatolicisme. Ara, des del poder, va a missa o subvenciona amb fervor de convers processons que, a voltes, no tenen ni el vistiplau eclesial.

A la nit de la dictadura, no hi havia cinema el Divendres Sant, no es podia posar música més enllà de ser escoltada en la intimitat a escàs volum i el peix era -com el decret que entronitzava el plat únic de la Cruzada- l'aliment comú dels súbdits del règim. Això sí, l'únic lliure albir que ens podíem permetre -els de més edat ho recordaran- era fer sonar a cor què vols les carraques a l'hora de matar jueus a les esglésies durant l'ofici de divendres. La veu profètica dels bisbes -ara tan combatius, disposats a pregar per a la unitat d'Espanya i a recuperar els màrtirs- poc que se sentia gràcies a l'harmonia entre l'espasa i la mitra.

L'arribada de la democràcia va portar una millora evident: es va acabar la fe per decret. Però van continuar cuejant algunes tradicions. Per exemple, les sales X -ara en vies d'extinció- deixaven de projectar pel·lícules pornogràfiques així que s'arribava al rovell de l'ou de la Setmana Santa. Una curiosa concepció del pecat en dies alterns.

La democràcia ha despullat una esquerra que està al nivell de les sales X de la immediata post-transició. El progressisme realment existent és religiosament ignorant i fa genuflexions així que veu una mitra. Confon Església amb jerarquia i s'entrega a aquest catolicisme sociològic que arrossega a missa de festa major reputats agnòstics. El vot obra miracles!

Institucions governades per l'esquerra col·laboren en forma d'òbol a les processons de Setmana Santa. L'Ajuntament de L'Hospitalet, la Generalitat i la Junta d'Andalusia aporten els 20.000 euros que fan possible una de les grans processons de Catalunya. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat col·laboren també a la de la Pontificia y Real Hermandad Gran Poder-Esperanza Macarena. Dos exemples de com l'esquerra va de processons.