La guerra i els seus afluents

Escorxador-5

Kurt Vonnegut

Proa

228 pàgines. 16,50 euros

L'obra Escorxador-5 va ser publicada l'any 1969, quan Nixon havia començat a retirar les tropes dels EUA destinades al Vietnam. En aquesta novel·la, que de seguida es va convertir en icona de l'antibel·licisme, Kurt Vonnegut (Indianàpolis, 1922-2007) s'assisteix de la seva experiència com a soldat i presoner durant la Segona Guerra Mundial, episodi en què va ser confinat a Dresden, on el va enxampar el bombardeig que assolaria la ciutat. Vonnegut va subsistir. I tot perquè els alemanys el van tancar en el soterrani d'un antic magatzem de carn, l'escorxador-5. Després del bombardeig, errant per una ciutat espectral i apocalíptica, Vonnegut va ser obligat a transportar centenars de cadàvers perquè fossin enterrats en fosses comunes.

Aquesta novel·la, a través d'un llenguatge sobri i fluent, narra la singular vida de Billy Pilgrim, un soldat dels EUA que participa en la Segona Guerra Mundial i que, després que els nazis l'hagin fet presoner, aconsegueix subsistir sense proposar-s'ho, deixant-se endur pel seu caràcter babau i assumint descuidadament els atributs d'antiheroi. Un cop acabada la guerra, Pilgrim torna als EUA, on es casa amb una rica optometrista. En un fris narratiu que combina el desvari i la versemblança de racionalitat, Pilgrim sobreviu a un accident d'avió, és segrestat per un platet volador, és fet presoner al planeta Trafalmadore i és capaç de viatjar en el temps.

Un dels aspectes més fascinants d'aquesta gran novel·la (traduïda per Manel de Seabra) és la fusió entre forma i matèria narratives. La personalitat i els avatars de Pilgrim procuren una gran versatilitat expositiva. Els eloqüents salts temporals que pateix el protagonista, a qui se li ha enganxat la manera alienígena de poder contemplar d'un sol cop d'ull tota la temporalitat, faran creïble la naturalitat vertiginosa amb què se superposen les diferents perspectives que integren l'obra: seqüències de la guerra, plàcides estampes de la vida civil, estades al planeta Trafalmadore, i fins i tot algunes intromissions directes de la veu autorial d'un Vonnegut entestat a narrar com narrar la guerra. L'Aleph narratiu de Pilgrim permet observar la Història sub specie aeternitatis: la guerra és oficialment al front on combaten els exèrcits, però també està inserida en les petites grans atrocitats de la vida quotidiana: en les allaus humanes que van al Grand Canyon a suïcidar-se, en un viatge en el temps per contemplar com Sant Josep ensenya l'ofici de fuster a un Jesús adolescent -enjoguissats fabriquen una creu on han de penjar un agitador-, en l'ocultació durant anys dels efectes reals del bombardeig de Dresden, en l'allistament forçós de joves a totes les guerres. Sota aquest ordenadíssim sistema caòtic de narrar, Vonnegut descriu els quadres sagnants de la guerra sense afectació ni lirisme. La destrucció és tractada amb una commovedora dosi satírica, grotesca, a estones fins i tot humorística, sempre surreal. Adorno va dir que després d'Auschwitz ja no es podia escriure poesia. Imre Kertész va respondre que aquesta sentència d'Adorno era una "bomba fètida de la moral". Escorxador-5 obre noves perspectives en les formes de narrar l'horror: entre facècia i facècia, sota les elaboradíssimes lleis del desguitarrat cervell de Pilgrim, el lector aterra al cor de l'infern.