"El Pirineu ha estat oblidat per la literatura"

La seva narrativa es nodreix fonamentalment de personatges i ambients pririnencs i la seva darrera novel·la, Les senyoretes de Lourdes (Proa), no n'és una excepció. Pep Coll (Personada, Pallars Jussà, 1949), va guanyar el premi Sant Jordi amb aquesta obra, que aquesta setmana ha arribat a les llibreries. Es tracta d'una biografia novel·lada de Bernadette Soubirous, la nena a la qual suposadament es va aparèixer la Mare de Déu en 18 ocasions en una gruta del poble francès de Lourdes.

L'escriptor pallarès ha donat, en aquesta novel·la, un salt qualitatiu en la seva narrativa ambientada al Pirineu. L'obra ha requerit un meticulós treball previ de documentació literària sobre el personatge i les aparicions. Coll ha consultat una vintena de llibres, biografies, correspondència i articles de premsa sobre el tema, principalment la Histoire authentique des apparitions, de René Laurentin. Excepte la narradora, que apareix en el primer i últim capítol, la resta de noms que tenen un paper en la trama corresponen a personatges reals.

"Lluny de la mirada hagiogràfica, extrec la part humana de Bernadette"

"Crec que l'Església no dirà res perquè no l'interessa polemitzar"

Pregunta. Què el va seduir de la història de Bernadette Soubirous per convertir-la en protagonista de la seva última novel·la?

Resposta. El primer que em va moure va ser una gran curiositat per saber què va passar realment a Lourdes i el fet que estigués relacionat amb el Pirineu encara em va interessar més. Després vaig anar descobrint una sèrie de fenòmens que van provocar les aparicions, i no només il·lusions sinó també desencantaments, ambicions i odis, és a dir, tot el que va desencadenar el fenomen de Lourdes.

P. I a mesura que anava descobrint coses, quina troballa li va resultar més sorprenent?

R. N'hi va haver diverses. Em vaig haver de llegir totes les biografies de Bernadette, que bàsicament són hagiografies, és a dir, estan escrites per l'Església i, per tant, són una versió oficial, molt dolça i ortodoxa. En totes es parla d'una nena de família cristiana, unida i molt pobra, però vaig descobrir que no estava tan unida com s'ha dit. Lluny d'aquesta mirada hagiogràfica, jo em vaig esforçar a extreure la part més humana d'aquella nena i dels personatges que la van ajudar i van aconsellar en aquell moment. Més sorpreses? Tal vegada les interpretacions sobre les visions. Per a alguns es tractava de l'esperit d'una beata que havia mort, mentre que per a uns altres era una senyora de Lourdes que era infidel al seu marit i que se citava amb el seu amant a la cova. De fet, cap contemporani de la nena va veure a la Mare de Déu. Però una de les coses que més em van sorprendre van ser les baralles, odis i enveges que hi havia entre els biògrafs, principalment entre Henri Lasserre i Léonard Cros.

P. L'obra està escrita amb vocació de ser una novel·la històrica?

R. Jo no ho diria així, prefereixo que sigui vista com una biografia novel·lada que s'allunya de les visions hagiogràfiques de la figura de Bernadette. Les dades i episodis sobre la seva vida són tots exactes i l'única cosa que canvien són els diàlegs directes, el que ella pensa i sent, que en aquest cas són una interpretació de l'autor. Els personatges també són reals i de ficció només hi ha el paper reservat a la narradora de la qual em valc per a explicar la trama.

P. Pel que diu, algú podrà pensar que es tracta d'una biografia irreverent.

R. Jo diria que no ho és, en absolut, almenys no ha estat la meva intenció. L'única cosa que he pretès és que sigui una biografia humana tant per part d'ella, Bernadette, com de la resta de personatges que apareixen, inclosos diversos sacerdots i bisbes. Aquí apareixen conflictes i, clar, en una hagiografia no hi són. El fet que no sigui ortodoxa no implica que sigui irreverent. En tot cas, dependrà de com s'interpreti. A tot estirar seria una biografia no oficial que, encara que sigui traduïda al francès, no estarà a les llibreries de Lourdes, com tampoc hi és el llibre que va escriure Émile Zola el 1894 sobre un pelegrinatge al santuari.

P. Llavors, creu que pot arribar a escandalitzar o a provocar alguna reacció per part del clergat?

R. El fet d'escandalitzar-se és molt subjectiu. Pot haver-hi gent que s'escandalitzi amb poc. Jo crec que és un relat humà, amb els draps bruts que hi ha darrere, i ja se sap que la jerarquia oficial és molt hipòcrita i intenta amagar el que va en contra del dogma. En aquest cas, penso que l'Església no dirà res perquè no l'interessa polemitzar. Lourdes també és un lloc incòmode per a l'Església perquè pensa que els rituals per a guarir-se mitjançant immersions en banyeres d'aigua són molt primitius i poc ortodoxs. És el que fan els hindús al Ganges. A Roma no li fa molta gràcia que Lourdes sigui un centre important de peregrinació mariana i de fet només un Papa, Juan Pau II, ha visitat el santuari francès.

P. Creu que aquesta biografia sobre Bernadette l'ajudarà a consolidar-se com a principal novel·lista del Pirineus?

R. No ho sé, és molt fàcil encasellar i que t'encasellin. Jo vull ser un narrador que escriu sobre qualsevol aspecte per a explicar històries. A mi m'interessa molt tot el que ocorre al Pirineu perquè ho conec bé i és un mitjà en el qual em sento molt còmode. Sobretot el Pirineu occidental, que ha estat més oblidat per la literatura, amb les seves tradicions, les seves llegendes i el seu món fantàstic que formen part de la nostra manera d'ésser i expliquen unes il·lusions i neguits propis del territori i que al mateix temps són universals. Jo escric per conèixer i tota novel·la és un viatge per conèixer paisatges, personatges, èpoques, tradicions i formes de vida. Una biografia també ho és, encara que la part de ficció sigui més limitada