Sobre teatres i ruïnes

Quin país tan sovint insofrible, aquest país meu dels valencians, on pareix que l'estètica i l'arqueologia, la història o la filologia, els paisatges i qui sap si fins i tot l'astronomia, han de ser invariablement motiu d'enfrontament feroç, de divisió en bàndols inconciliables, i d'assignació de camp ideològic. Qualsevol cosa serveix per a fer més grossa la ratlla divisòria, per a fer més ample l'abisme, per a llançar-se al cap mals arguments com a pedres o fruita podrida.

Serveix la llengua (ha servit ja més d'un segle), serveix l'aigua dels rius, serveix un teatre d'òpera, serveix un teatre romà, tot s'aprofita en aquesta insensatesa que ja dura tants anys. Un teatre modern i bellíssim damunt de la ruïna d'un teatre antic pot ser una idea bona o dolenta, pot agradar o no agradar, però com a idea no té res a veure amb ser de dreta o d'esquerra, amb ser un intel·lectual il·lustrat i modern o un reaccionari ignorant. Jo mateix, fa quinze anys, no compartia la idea del nou teatre de Sagunt, i alhora no volia posar-me al costat de la dreta rupestre, quin dilema tan trist: vaig callar, vaig acceptar el petit xantatge lamentable.

"Que al País Valencià deixem de posar-ho tot en el sac tèrbol de la ideologia"

L'obra nova del teatre de Sagunt és certament de gran mèrit, és un teatre bellíssim, una obra d'art, una arquitectura excel·lent, justament reconeguda com a tal. Mai no he pogut entendre, tanmateix, per què calia construir aquesta arquitectura moderna exactament damunt de la ruïna d'un teatre antic. Com si la ruïna, en tant que ruïna, no tinguera ja cap valor arqueològic o històric. Com si l'obra moderna, per la seua utilitat i la seua innegable bellesa, haguera d'anul·lar i cobrir l'obra antiga. Com si no hi haguera altre lloc per fer un teatre nou, inspirat o no en l'obra dels romans. Com si, per no anar molt lluny ni estendre comparacions massa odioses i massa flagrants, el teatre o amfiteatre romà de Tarragona també l'hagueren cobert amb un amfiteatre modern: no és fàcil pensar qui estaria a favor d'una obra així. No ho vaig entendre llavors, en l'obra de Sagunt, i em sembla que no ho entendré mai. Em sembla, també, que si ho haguera fet o promogut un govern del PP, l'esquerra en bloc, política, acadèmica, ideològica i arquitectònica, hauria alçat veus indignades contra el desficaci.

Si llavors la protesta vingué de la dreta, va ser només perquè era obra de l'esquerra. Ara, però, vista l'obra moderna, passat el temps, atès com dissortadament ha anat tota la cosa, la bestiesa de la nova destrucció superaria encara l'error de la construcció. Que ho deixen estar ja, per favor. I que al País Valencià deixem de posar-ho tot, tot i qualsevol cosa, en el sac tèrbol de la ideologia.