L'art del no-ésser

L'art geomètric que no es basa en un esquema teòric ni tan sols clarament místic, simbòlic o críptic és molt difícil d'explicar. No ens dóna cap element obvi per recolzar-hi un discurs literari, descriptiu o, fins i tot, filosòfic. Per aquest moitu hi ha molta gent que el defuig, perquè els fa por l'indesxifrable, en comptes de deixar-se anar en la contemplació, sense més, i en l'encant i la fascinació que pot produir el propi enigma.

Feia temps que l'artista Josep Lluís Jubany (Barcelona, 1948) no exposava individualment a la capital catalana. El passat mes de setembre va ser objecte d'una retrospectiva a Cerdanyola del Vallès -coincidint amb l'encàrrec del cartell del Festival Internacional de Blues- que, a mitjan febrer i fins al maig, es podrà veure a l'Espai Pere Pruna del Museu de Montserrat. Jubany continua amb les personals abstraccions hipnòtiques que sovint prenen un motiu de la realitat per transfigurar-lo fins a resultar impossible -i totalment innecessari- esbrinar-lo.

La pintura de Jubany plana fins a l'extrem de prescindir del pinzell per utilitzar un rodet -fet que hauria complagut a molts dadaistes que volien assassinar la pintura-, se situa "al costat de Jean Arp, qui, amb una construcció formal rigorosa mesurada, tracta de captar el somriure de la vida", tal com afirmava fa deu anys Maria Lluïsa Borràs parlant del pintor barceloní a l'exposició de la Galeria Joan Gaspar.

L'escriptor i poeta Carles Hac Mor escriu, al catàleg sobre l'exposició de Jubany a la galeria Fidel Balaguer de Barcelona, sobre la impossibilitat d'interpretació del que bateja com a art del no-ésser, la contemplació del qual encamina cap al silenci del que n'és, potser, l'essència.

Josep Lluís Jubany. Galeria Fidel Balaguer. Consell de Cent, 315, entl, 2a. Barcelona. Fins a l'1 de març