L'agricultura, una professió de risc

L'agricultura catalana ha experimentat en les últimes dècades importants transformacions que principalment han afectat l'organització i mecanització del sector. Els canvis, no obstant això, no han anat acompanyats de les necessàries reformes estructurals i d'un relleu generacional, dos aspectes que suposen una seriosa amenaça per a la continuïtat de moltes de les 45.000 explotacions que hi ha censades a Catalunya, la majoria d'elles de tipus familiar.

L'envelliment de la població agrària és una tendència progressiva que l'Administració i les principals organitzacions agràries intenten invertir amb l'impuls de programes destinats a incentivar la incorporació de joves. Les estadístiques comencen a reflectir una preocupant pèrdua de pes del sector primari i molts fills de pagesos prefereixen dependre d'un jornal que treballar les terres dels seus pares. Només a Lleida, la província agrària catalana per excel·lència, s'han perdut des de l'any 1960 més de 60.000 ocupacions en el camp. Des de 1997 es registren 500 baixes d'agricultors a la Seguretat Social. La sagnia continua i el futur s'articula cada vegada més al voltant d'un model de concentració basat en la gestió d'explotacions més grans i amb més mà d'obra assalariada.

Només a Lleida s'han perdut des de l'any 1960 més de 60.000 ocupacions en el camp

Alguna cosa no funciona a l'agricultura quan, per motius diversos, ja no és una activitat atractiva i amb bona imatge. Això és el que sembla desprendre's dels resultats d'una enquesta sobre el món rural realitzada fa dos anys pel departament d'Agricultura de la Generalitat amb motiu del Primer Congrés del Món Rural. La consulta reflecteix que el 55,6% dels catalans estan convençuts que la vida en els pobles és més agradable i satisfactòria que en les grans ciutats. No obstant això, un 61,5% dels enquestats reconeix que els agricultors no es guanyen bé la vida.

Les milionàries aportacions econòmiques que la Unió Europea ha destinat en els últims anys al sector tampoc han servit per a millorar la situació de l'agricultura catalana. Que l'agricultura sigui ara mateix una professió de risc es deu a diversos factors, uns de mercat i altres estructurals.

La sequera, els baixos preus, la competència de les importacions i la llei que dicta el mercat són barreres gairebé infranquejables per a un sector feble que busca arguments per a la supervivència en la totpoderosa agroindústria i en l'agroturisme. "En aquest món globalitzat fa falta una planificació i una traçabilitat tant sanitària com de preus, així com reformes estructurals que facin que el pagès s'impliqui més en la cadena, des de la producció fins a la comercialització", assenyala Joan Caball, coordinador d'Unió de Pagesos (UP), el sindicat majoritari del camp català.