Un desig: un mes a l'any sense turisme

Ara és moment per formular desitjos pel nou any que ve. Barcelona té en aquests moments molts desitjos ja formulats en forma de projectes en marxa. Alguns necessaris i altres potser no tant. Alguns acabaran bé i altres no. Alguns alteraran definitivament l'aspecte de la ciutat i altres faran que desapareguin edificis que potser no haurien d'haver deixat d'existir, com ara el Mercat del Guinardó. Resulta difícil, molt difícil, dir si és més important per a la ciutat resoldre els límits amb l'Hospitalet a la plaça Europa o al sud de la zona Universitària de Pedralbes o amb Sant Adrià del Besòs, més allà del Fòrum.

Però posats a formular un desig als Reis m'estimo més demanar una cosa als que manen aquí baix. Demano per a la ciutat un mes a l'any sense turistes. Que Barcelona es doni un mes de vacances de turistes. Això vol dir que, almenys durant un mes, la ciutat tingui l'aspecte que té sense sentir-se immers en una ciutat irreconeixible a mesura que es baixa pel Passeig de Gràcia fins al mar. Vol dir un mes sense veure cues davant de certs edificis o que al terrat de la Pedrera no hi veiem gent. S'han fixat que l'edifici, quan té gent al terrat, es veu més petit i sembla de joguina? Significa també que la plaça de Catalunya es recuperi per als usuaris dels transports públics sense semblar una sucursal de l'aeroport. Es veu que a Venècia han demanat tenir gòndoles per als venecians.

Un mes sense turistes és un mes de vacances per als que acabem treballant d'extres a la millor botiga del món. També nosaltres ens ho mereixem. Potser algú pensa que no n'hi ha per tant. Però jo penso que ara encara som a temps de poder fer una cosa així. Ara encara som a temps de fer que el mes d'abril, per exemple, poguem passejar per Sant Jordi com si res. Encara que hàgim d'aguantar estrelles de la televisió signant llibres.

El turisme exerceix sobre la ciutat una pressió constant, imperceptible d'un dia a l'altre, però molt significativa quan ens aturem i mirem enrere. Una ciutat com Barcelona, que té més aviat poques coses per mostrar, tendeix a convertir en atracció certes coses a costa dels ciutadans. Una d'aquestes és, per exemple, el cas dels hotels que ofereixen terrasses per prendre copes a la nit, així, poc a poc, el turisme va traient el cap a l'interior de la ciutat i va deixant d'ocupar el carrer per començar a badar als interiors d'illa. El cas de La Pedrera ha estat decisiu per a aquest assalt a l'interior de la vida domèstica barcelonina. Aquesta representa la darrera frontera de l'espectacle, la que converteix els habitants de la ciutat en part d'aquest circ. I que fa que ens sentim com els personatges de les tires de Gary Larson.

Els turistes tafanejant pels terrats serà una realitat d'aquí a poc temps si algú amb una mica de sentit comú no ho impedeix. Tinc entès que no fa gaire temps el FAD (tan preocupat per l'aspecte exterior de la ciutat) va estudiar la possibilitat d'habilitar certs itineraris a partir d'alguns terrats al casc antic de la ciutat. Aquesta és una mostra del que pot acabar per convertir la ciutat sencera en un itinerari "aeri". Un mes sense turisme és reivindicar que la qualitat de les coses i la seva exhibició a vegades no van de la mà.

Un mes sense turisme abans que sigui massa tard. A les nostres autoritats demanem, doncs, millorar també la relació que han de tenir amb els que acollim els turistes. No es tracta de millorar només la senyalització per a ells, sinó que millorin el tracte i les atencions envers els ciutadans. Si no és així, no es preocupin, sempre ens quedaran els hospitals. Tenen l'aspecte de sempre, no si gasten gaire i no hi ha turistes.