_
_
_
_

Una festa escocesa

Fa pocs mesos, en un altre lloc, vaig recordar aquella festa a què vaig assistir, un juliol de fa molts anys, prop de la població d'Oban, al nord de Glasgow. Hi havia una petita multitud en un prat a l'eixida del poble, i cap allà que vam anar, des d'una tenda de campanya a la vora d'un loch, a fer d'espectadors del festival. Un animador amb micròfon anunciava les competicions d'esports tradicionals amb expressions com aquesta: "I ara, senyores i senyors, el participant, bon escocès, llançarà un tronc de tants peus de llarg i tantes lliures de pes, que entre dos anglesos no podrien ni alçar-lo de terra".

I després del tossing the log venien les pedres, que cap anglès tindria força per llançar, o una mena de martells, o el que fóra. La cosa important era que allà només hi havia escocesos ben cepats, que s'ho passaven d'allò més bé i aplaudien amb entusiasme tot esment de com són de nyicris i ridículs els anglesos. Era doctrina pública. Després hi hagué desfilades de grups i associacions amb molta gaita i molta falda de tartà, bandes marcials amb pells de lleopard (que tant han amenitzat, per cert, les guerres colonials britàniques), i un gran remolc o carrossa del Partit Nacionalista Escocès.

La carrossa era plena de joves vestits d'Astèrix, és a dir, suposadament amb uniforme de celtes antics, amb pantalons de quadres, espasa i casc amb banyes. Més purament autèntics que William Wallace i els herois del Braveheart. Bé, això era Escòcia, a més del whisky, la IBM, Balmoral i el petroli. I aquell Partit Nacionalista Escocès, que fa poc més de trenta anys era folklore, és ara la força majoritària del país, un partit liberal i modern que ha guanyat les darreres eleccions, i que assegura que proposarà un referèndum per la independència.

Els anglesos, d'altra banda, no pareix que se'n preocupen gens ni mica, ni s'alteren ni s'exciten pel tema. I això, comparat amb el Regne d'Espanya, és una diferència substancial. Si al Regne Unit arriben al divorci, serà pacífic, tranquil, sense insults i molt britànic. I no es barallaran per saber qui llança més lluny la pedra o el tronc. Tot plegat, fa una mica d'enveja: la pluja fina (allà sí), la calma, the Queen, i molt de sentit de l'humor.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_