Cara a cara

Malgrat haver quedat descavalcat del Govern, Pasqual Maragall continua tenint el seu espai a Polònia. Cada setmana, l'expresident, des de la pell manllevada a l'altre temps seriós presentador d'informatius Queco Novell, s'encarrega de la reflexió final del programa. En l'última edició de l'espai abans de les vacances, dijous passat, aquesta aparició va ser especial. Perquè la van protagonitzar els dos Maragall, el real i el de pega, en un raonablement distès cara a cara (potser més còmode l'imitador que l'imitat) que va posar de manifest el bon humor amb què el polític encaixa ser un personatge amb vida televisiva aliena a ell mateix.

"¿Creus que si no hagués estat per l'Estatut tu i jo encara seríem presidents?", li va etzibar el fals Maragall a l'autèntic. Ell va fugir d'estudi, però només a mitges, i tot i que no va respondre va reiterar la seva convicció que hauria estat més pràctic proposar una reforma "de dos articles de la Constitució" que desgastar-se durant tants mesos a fi de redactar-ne més de 200. Aquesta esquizofrènica entrevista, amb un imitador gens coartat per la proximitat amb l'expresident, a qui va comentar que "jo m'ho vaig passar millor d'alcalde", va apagar els llums d'un programa que a pesar del temps que porta en antena conserva intacta la imaginació i la capacitat de treure punta de les situacions més complicades.

La trobada va ser la cirereta del pastís del comiat de la temporada, que per la resta va tenir un format propi de les rebaixes televisives.

Aquest és un fenomen al qual les cadenes són molt aficionades quan arriba l'estiu o en períodes especials, com ara Nadal. I les porta a fer repeticions d'espais d'èxit que ja van tenir el seu moment de glòria en temps passats, i així s'amortitzen doblement (TV-3, per exemple, ha repescat Majoria absoluta per a les sobretaules, orfes aquests mesos del longeu El cor de la ciutat), o a utilitzar altres fórmules amb el mateix objectiu. En aquest cas es va oferir una bateria dels millors gags d'humor de la temporada. I tot i que el format és una mica desvergonyit, justament perquè se li veu el llautó a l'economia de recursos, el cert és que es podia llegir com un compendi del que ha donat de si l'actualitat política al llarg de l'últim curs, perquè els fragments còmics estaven ordenats de forma cronològica, des de la negativa de l'exministre de Defensa, José Bono, a optar a l'alcaldia de Madrid, el passat mes d'octubre, al moment en què Carme Chacón entra al despatx de Zapatero per rebre la notícia que serà la nova titular de la cartera d'Habitatge.

A l'últim Polònia, entre altres joies, vam poder veure el rei i el príncep Felip jugant al veo veo durant una parada militar (al fil de les últimes polèmiques, és inevitable plantejar-se què en deuen pensar, a la Casa Reial, de les seves caricatures televisives), vam assistir a l'eterna rivalitat entre Carod Rovira i Puigcercós i al matrimoni de conveniència entre Mas i Duran, vam recordar la febre d'inauguracions de l'alcalde Jordi Hereu en plena campanya electoral i vam trobar un altre expresident, en aquest cas Aznar, en estat d'evident intoxicació alcohòlica i negant l'autoritat a ningú per dir-li quant pot beure. I al temps que fèiem memòria anàvem ratificant els mèrits d'aquest programa imaginatiu i punyent, un edificant exercici de crítica intel·ligent que afortunadament tornarà passat l'estiu a la graella.