Disc sol·licitat

La distància més curta entre dos punts és la línia recta. Tant hi ha d'aquí allà com d'allà aquí, i si la muntanya no va a Mahoma...Tot això ve a compte d'un espai televisiu sobre música que emeten una vintena llarga de cadenes de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. Es diu Òrbita música 1 i és una plataforma de difusió de la música autòctona, impulsada per l'Associació de Productors i editors fonogràfics i videogràfics de Catalunya (Apecat). Una mostra de com prendre la iniciativa quan les coses no vénen ben dades: atesa l'escassetat de programes televisius dedicats als sons locals, aquesta entitat que agrupa un terç dels segells empresarials de la indústria musical catalana va decidir omplir el buit pel seu compte i produir aquest espai, en coproducció amb la Xarxa i en col·laboració amb l'Institut Català de les Indústries Culturals.

El primer que hom pot plantejar-se és quina independència pot tenir un producte fet a partir dels interessos d'un col·lectiu empresarial determinat. L'espectador ha de saber que aquest és un espai de promoció, no de crítica, en un format àgil i fresc, adreçat fonamentalment al públic més jove. El cert, però, és que la pluralitat de membres de l'Apecat (una trentena) n'hauria de ser una garantia de diversitat. I, ben mirat, en un món tan competitiu com el nostre, no està malament que persones que a priori lluiten pel mateix tros de pastís en el mercat musical hagin sabut posar-se d'acord per fer alguna cosa en benefici comú.

Òrbita música 1 és un programa setmanal de 25 minuts de durada que s'emet arreu de Catalunya en diferents franges horàries (www.xtvl.tv/orbita), on es repassa l'actualitat de la música feta aquí. Dóna notícia de l'agenda de concerts, de les novetats discogràfiques (produïdes per les companyies associades) i en cada entrega dedica un reportatge a aprofundir en algun aspecte relatiu al sector. Des dels promotors musicals als dissenyadors de portades de CD, pasant per temes com ara la incidència de la música catalana a les ràdios o quina problemàtica viuen els músics de carrer.

Les entrevistes i els videoclips s'emporten la resta del temps del programa, conduït per Flora Saura. Tot i que no s'ha de pensar en un format convencional de presentadora, perquè ella, còmodament asseguda en un sofà, es limita a breus aparicions, tan sols per introduir a l'engròs els blocs de l'espai. El veritable fil conductor el marca el locutor-narrador, la veu en off que correspon a la del director del programa, Miquel Curanta. I a més, en molts casos les seccions van pràcticament soles. No hi ha presentador visible ni tan sols a l'entrevista, sigui a l'actor Joan Pera per conèixer la seva relació amb la música, o al cantant del grup Dept amb motiu de l'aparició del seu nou disc. Les preguntes se sobreimpressionen a la pantalla, al temps que el convidat va desgranant les seves respostes.

Pels aficionats a les anàlisi i a les observacions en profunditat, Òrbita música 1 ofereix la possibilitat de fer una radiografia de tendències i estètiques dels videoclips dels grups catalans. Es tracta, bàsicament, que la música d'aquí trobi un espai estable de difusió, en una reinterpretació audiovisual de la clàssica fórmula del disc sol·licitat.