Creure per veure

Com ens enganyem

Joan Garcia del Muro

Bromera Edicions

197 pàgines. 18,50 euros

Si és cert que la paraula li ha estat donada a l'home per ocultar el seu pensament, com proclama la coneguda sentència de Malagrida, no ho és menys que el pensament li ha estat donat per ocultar la realitat. D'aquesta constatació parteix el llibre de Joan Garcia del Muro (Lleida, 1961) Com ens enganyem, la tesi del qual es pot resumir amb un afortunat joc de paraules de l'autor: "Si no ho crec, no ho veig".

Des d'aquesta perspectiva, Garcia del Muro mira d'explicar-se l'actitud dels governs i els pensadors occidentals en foscos episodis del present o d'un passat recent, tals com el pas pel continent europeu d'avions de la CIA amb presoners destinats a països sense garanties jurídiques, el genocidi de Rwanda, la implicació de membres del contingent de l'ONU a Kosovo en la creació de xarxes de prostitució infantil o la crisi dels boat people vietnamites a les costes de Tailàndia. Amb tot plegat, Garcia del Muro, més interessat a consignar aquests fets que no pas a aprofundir-hi, acaba fent la impressió que no s'adreça tant a la intel·ligència del lector com a la seva mala consciència per convidar-lo a pensar que les democràcies occidentals encobreixen en realitat una nova forma de totalitarisme.

Aquesta visió de les coses ja es comença a intuir al primer capítol: "Tot i que a tu et semblava que era assassinar innocents, nosaltres en diem guerra contra el terror. Tot i que a tu et semblava que eres conscient del caràcter moralment inacceptable de les relacions entre els països rics i els països pobres, nosaltres ho anomenem aliança de civilitzacions (...)". El passatge, força representatiu de l'orientació general de l'assaig, es limita a la simple declaració sense oferir una mínima anàlisi de tot el que s'hi barreja. Conclusió: a Iraq s'hi va anar, sense més ni més, a assassinar innocents (en tot el llibre no hi ha una sola referència a les arrels del terrorisme ni al conflicte entre xiïtes i sunnites), i tot el que passa a Orient Pròxim és un problema de desequilibri econòmic que l'acudit de Zapatero mira de resoldre amb un canvi de nom.

No es pot negar, amb tot, que Garcia del Muro s'esforça a ser equitatiu, i tant reconeix el fenomen de l'autoengany en les justificacions de les accions promogudes per l'administració Bush com en la ceguesa moral d'intel·lectuals d'esquerra com Jean-Paul Sartre o García Márquez, però això no impedeix que acabi responsabilitzant el sistema liberal de tots els mals del món. I al final, a pesar d'haver-se desmarcat de les teories de John Gray en el que tenen de justificació de tota tirania, no deixa d'emparar-se en aquest autor per insinuar que el propòsit d'estendre els valors occidentals és de fet una conseqüència perversa del subjectivisme romàntic. "Aquesta actitud -assegura- ben fecunda en l'àmbit artístic, es torna molt perillosa quan el transcendeix: partint d'aquesta base, tota universalitat serà il·legítima".

L'assaig de Garcia del Muro tindria un gran interès si l'autor l'hagués disparat contra la condició humana en comptes de fer-ho contra el sistema polític occidental i si hagués procurat no caure en el mateix que denuncia. És força il·lustratiu, en aquest sentit, que un dels capítols del llibre porti aquest epígraf: "...silenciosos còmplices del botxí." És de Pablo Neruda, còmplice sorollós -és autor d'una oda a Stalin- del botxí més sanguinari de tots els temps.