Dues visions i uns sols Fets

Dues visions sobre els Fets de Maig van dialogar fa uns dies a la redacció barcelonina d'EL PAÍS. Aquest és un extracte del debat assossegat que van mantenir els historiadors Ferran Gallego (Barcelona, mayo de 1937. Debate, 2007) i Ferran Aisa (Contrarevolució. Els Fets de maig de 1937. Edicions de 1984, 2007).

Ferran Aisa. Els fets de maig de 1937 signifiquen el trencament de la unitat antifeixista. La guerra o la revolució ja no evolucionaran tal com ho havien fet des de finals del juliol del 36. La revolució deixa d'estar en primera línia i guanya terreny la guerra, amb la burocratització de l'administració. Torna una mica al vell ordre, el d'abans del 19 de juliol de 1936. El maig és l'esclat d'una cosa que es covava des que es va suprimir el Comitè de Milícies, però sobretot des de desembre de 1936, quan comença l'atac contra el POUM per part dels estalinistes.

Ferran Aisa: "El Maig es covava des de la supressió del Comitè de Milícies, però sobretot des de l'atac dels estalinistes con el POUM"

Ferran Gallego: "L'assassinat de Nin és ignominiós com ho és la qualificació del POUM com a partit de la Gestapo"

"Serà l'estalinisme el que trencarà la unitat i s'acabarà el moment de màxima independència que ha tingut Catalunya des de 1714", diu Aisa

Gallego: "Fa tremolar quan Nin tracta els reformistes de defensors del capitalisme"

Aisa: "Stalin no volia que hi hagués un partit a l'Europa Occidental que ingués èxit"

Ferran Gallego. Estic d'acord amb què els fets de maig suposen un moment de ruptura, però amb la resta tinc cordials discrepàncies. Primer, la Guerra Civil era espanyola i la correlació de forces no era la mateixa a Catalunya que a Espanya. El POUM fora de Catalunya pràcticament no existia. En segon lloc, crec que la guerra introdueix un canvi amb el que havia estat la República i fins i tot el Front Popular. La victòria sobre la insurrecció feixista va comportar una dinàmica revolucionària amb diverses opcions. Una d'elles, al camp marxista, és la que defensa el POUM, que no és la del Front Popular. El POUM és crític des del dia després de la victòria electoral amb el Front Popular, tot i que anava a les seves llistes. El partit que lidera Andreu Nin planteja superar la fase democràtica i passar a la fase socialista fins i tot abans que esclati la guerra. L'altra posició és la d'aprofundir amb les propostes del Front Popular i convertir el que havia estat una aliança electoral amb una cosa que anava molt més enllà: una coalició de tot allò que era anti-feixista, incloent-hi les forces no obreres com podien ser ERC, o el partit d'Azaña, o alguns sectors de la dreta del PSOE que podien ser de classe mitjana, etc... I haig d'afegir que el POUM i la CNT no plantegen la mateixa estratègia. Al desembre de 1936 passa una cosa fonamental a Catalunya: el POUM deixa el Govern i la CNT es queda.

Pregunta. És quan es fa el que podríem dir govern sindical...

F.G. Si la CNT no hagués volgut, el POUM no hauria deixat el Govern. També deixa el Govern el PSUC, el que es queda al Govern és la UGT, el PSUC se'n va, la FAI se'n va... Realment el perdedor és el POUM, perquè ERC, sent un partit, es queda. I és que la CNT considera ERC una espècie de sindicat de la classe mitjana. El POUM es queda sol.

F.A. El POUM deixa el Govern perquè el PSUC l'està atacant des d'octubre, dient-li feixista...

P. Sembla que l'estratègia del POUM veiés Catalunya com una realitat aliena a Espanya?

F.A. Aquesta simulació d'Estat independent es trenca el maig del 1937.

P. La CNT, als Fets de Maig del 1937, opta per la via de la conciliació amb el Govern de la Generalitat. Deixa sol al POUM. La majoria del sindicat hegemònic decideix no trencar amb el Govern de la Generalitat. La CNT, el 19 de juliol, es fa amb el control del carrer i es posa a les ordres de la Generalitat i al maig de 1937 aposta per la pacificació i respecta novament la Generalitat.

F.A. En principi també es podria pensar que la CNT accepta una Generalitat revolucionària el 1936. La majoria de la direcció aposta per mantenir la unitat.

F.G. Però la CNT manté la Generalitat.

F.A. La Generalitat legalitza el que fa el Consell de Milícies Antifeixistes. Jo crec que serà l'estalinisme el que trencarà la unitat i s'acabarà el moment de màxima independència que ha tingut Catalunya des de 1714.

F.G. Amb els Fets de Maig perd Catalunya, perquè el general Pozas assumeix l'ordre públic i la defensa. Però de tota manera la pregunta és: era realment possible fer la revolució a Catalunya?

F.A. No sé què hagués passat....

F.G. Crec que era inviable al marge del que succeïa a l'espai republicà en el seu conjunt. A més, ERC, PSUC i UGT no volien anar per aquesta via.

F.A. La CNT busca la unitat amb partits republicans. El POUM és minoritari i s'esforça per arrossegar la CNT i crear un govern revolucionari. Però la CNT no anava per aquest camí. Estava més al costat d'ERC, del PSUC que del POUM.

F.G. Si m'ho permets, jo crec que la CNT no estava al costat d'ERC en el seu conjunt sinó del sector de Tarradellas, que creu que contra els anarco-sindicalistes no es pot actuar. En canvi Companys pensa que sí es pot actuar. Tarradellas té una estratègia que parteix de la relació habitual que ha tingut ERC amb la CNT. El subjecte obrer a Catalunya era la CNT i ERC era el subjecte classe popular. Companys es decideix en un altre sentit. El 25 i 26 de gener de 1937, el moment en què passen els fets de La Fatarella, el fan canviar.

P. La CNT abandona el POUM.

F.G. L'abandona ja al desembre. La CNT té la idea que el POUM és un altre projecte, que vol instaurar la dictadura del proletariat. Aquest plantejament que no se'l fa mai l'anarquisme, que parla sempre de la necessitat de comptar amb el catalanisme polític, amb el federalisme.

F.A. De l'any 1937, passats ja els Fet de Maig, hi ha una entrevista bastant llarga en un diari a la dirigent anarquista Federica Montseny. Li pregunten quina Espanya és la que creu que tindran una vegada vençuts els feixistes. Ella diu que serà una Espanya socialment avançada, on hi haurà un govern de tipus popular, on no s'estarà en el comunisme llibertari: "Això sobretot no cal que us ho penseu", diu. La gent de la CNT coneix perfectament què és el POUM: sap que són els que han intentat captar des de sempre.

F.G. La CNT té una cosa que sempre em resulta curiosa. Sense tenir la petulància ocasional dels marxistes, té olfacte per analitzar la correlació de forces. Ells diuen: "nosaltres no podem fer la revolució llibertària perquè no hi ha una majoria llibertària en aquest país"... I en canvi, curiosament, el POUM, que té una teoria marxista molt més científica, sent una minoria política fa a l'inrevés. CNT i POUM lluiten tàcticament junts, però no estratègicament. La prova és que en el moment en què han de negociar com s'acaben els fets de maig, el POUM no està assegut al Palau de la Generalitat amb els dirigents del PSUC o amb el president Companys. La CNT, el dia 3 de maig, ja li diu a Nin: "Escolta, nosaltres no hem sortit per prendre el poder".

P. Els Fets són un punt i final a les col·lectivitzacions?

F.G. El decret de col·lectivitzacions el signa Tarradellas, ERC, i no només perquè té la pistola de la CNT dient-li "firma", sinó segurament perquè la petita burgesia d'ERC ja hi estava d'acord, amb el decret, i la Unió de Rabassaires també. Vist tot això, ens atreviríem a dir que el POUM són els obrers i el PSUC són classe mitjana?

F. A. No, jo crec que no.Tant el POUM com el PSUC neixen del mateix, de la classe obrera catalana. I per tant, de la CNT.

P. Un tronc comú per acabar-se titllant de tot i disparant-se pels carrers....

F.A. El que no s'entén molt és que coneixent-se tots, a partir de cert moment, el PSUC, seguint ordres del Partit Comunista o de la Internacional Comunista, ataqui la gent del POUM i dient que són feixistes...

F.G. Jo el que no puc entendre és per què alguns trotskistes espanyols es queixaven d'això quan els seus correligionaris van fer exactament el mateix amb els anarquistes de la Unió Soviètica. L'assassinat de Nin és ignominiós com ho és la qualificació del POUM com a partit de la Gestapo. Però també és ignominiós que el POUM acusi els comunistes alemanys de KPD o els integrants de la Brigada Abraham Lincoln de venir a fer la contrarevolució a Espanya.

F.A. La contrarevolució l'estant fent amb la seva política els partits comunistes.

F.G. Quina contrarevolució?

F.A. Acabar amb el sistema. Per a mi la revolució es perd no solament pels atacs que hi pugui haver del Partit Comunista, sinó també pels errors de la CNT d'anar cedint, anar cedint...

F.G. No anar cedint. Analitzar una correlació de forces i dir: Escolti'm, jo aquest objectiu final no el puc aconseguir. L'única manera d'aconseguir-ho és trencant el front antifeixista i, per tant, l'espai republicà. O no? La CNT no està cedint, està arribant al compromís que implica tota lluita contra el feixisme. Aquest és l'element nou que Nin no té en compte, perquè la Revolució Russa no lluitava contra el feixisme. Durruti diu en una entrevista que li fa Kolsov: "El més important és guanyar la guerra".

F.A. I afegeix: "S'ha de fer una guerra revolucionària"...

F.G. Tothom està fent una guerra revolucionària!

F.A. No sé si tothom, eh? Les col·lectivitzacions d'Aragó van ser destruïdes!

F.G. Quan vols, estàs a Catalunya i quan vols, saltes a Aragó.

F.A. En aquell moment, Aragó depenia de Catalunya.

P. Parlem de les conseqüències. Podem dir que aquí l'estalinisme va portar els processos de Moscou a Barcelona amb la repressió del POUM i l'assassinat d'Andreu Nin?

F.G. Crec que, evidentment, no és una casualitat que el gran procés contra els trotskistes del 1937 coincideixi amb uns titulars a Mundo Obrero que fan tremolar. No es pot tractar de feixista a un sector del moviment comunista. També fa tremolar quan Nin tracta els reformistes de defensors del capitalisme, com si no hi hagués cap diferència entre un senyor de la CEDA i un senyor del PSUC. És extraordinària la pèrdua de la raó d'uns i altres. A part, hi ha la imatge mítica i influent de la Unió Soviètica desembarcant aquí amb menjar, etcètera... És l'únic país que ens està ajudant.

F.A. Però com és que aquí no arriben mai les armes?

F.G. Perquè si no haurien anat a parar... Home...(riures) No em facis contestar que les haurien fet servir contra l'Hotel Colón (seu del PSUC). Per això no els les donen. Jo crec que passa això i deixen d'enviar armes, com sabeu pel llibre d'Ángel Viñas, quan veuen que els tancs i els avions russos russos estan sent destruïts pels alemanys. Stalin deixa d'enviar-los perquè els necessita per defensar el seu país...

F.A. Jo crec molt que Stalin li tenia jurada a Nin. Com que Trotski era l'enemic número u i Nin havia estat amb Trotski, eren enemics de la Unió Soviètica. A part, Stalin no volia permetre a l'Europa occidental que hi hagués un partit que tingués èxit al marge del seu, que era el Partit Comunista.